El Tribunal Suprem reitera la seva doctrina segons la qual el fet que entre els pares s’estableixi la cust\u00f2dia compartida no eximeixen del pagament d’aliments quan existeixi desproporci\u00f3 en els ingressos de tots dos progenitors.<\/p>\n
L’Alt Tribunal en sent\u00e8ncia n\u00fam. 866\/2022, de 9 de desembre, *ECLI:\u00c9S:TS:2022:4499 reitera la doctrina<\/strong> ja establerta per aquest, segons la qual els aliments estan subjectes al principi de proporcionalitat<\/strong>, sobre la base de la capacitat de tots dos progenitors i necessitat de l’alimentat (STS 656\/2021, de 4 d’octubre, ECLI:\u00c9S:TS:2021:3627).<\/strong><\/p>\n El cas concret porta causa de la demanda promoguda pel pare de modificaci\u00f3 de les mesures adoptades per mutu acord en el procediment de guarda i cust\u00f2dia, en el qual s’havia decidit concedir la guarda i cust\u00f2dia a la mare. Davant un canvi en la situaci\u00f3 laboral, el pare sol\u00b7licita que s’estableixi la cust\u00f2dia compartida i la supressi\u00f3 de la pensi\u00f3 d’aliments. Aquesta sol\u00b7licitud \u00e9s denegada en primera inst\u00e0ncia, per\u00f2 en apel\u00b7laci\u00f3 d’estima el recurs, establint-se un r\u00e8gim de guarda i cust\u00f2dia compartida assumint els progenitors les despeses dels seus fills les setmanes que estiguin al seu c\u00e0rrec, amb despeses extraordin\u00e0ries al 50%.<\/p>\n La mare recorre aquesta resoluci\u00f3 assenyalant que malgrat l’adopci\u00f3 de la cust\u00f2dia compartida, procediria haver establert una pensi\u00f3 d’aliments atesa la desproporci\u00f3 entre els ingressos de tots dos progenitors. D’una banda el pare amb treball estable i domicili propi, mentre que la mare es troba en situaci\u00f3 de desocupaci\u00f3 i viu en el domicili de l’\u00e0via dels menors. Aquesta difer\u00e8ncia, considera la mare, suposaria un perjudici als menors que passarien d’un m\u00f3n d’estretors amb la mare, mentre que el pare podria permetre uns certs luxes.<\/p>\n