23 des. Díaz planteja pujar l’SMI fins a un 4,7% en 2026: el cost per a autònoms i pimes superaria els 1.000 euros per treballador
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja té sobre la taula l’informe elaborat pel comitè d’experts designat pel seu departament per a fixar la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) en 2026. El document planteja dos possibles escenaris d’increment a partir de gener, en funció de si el salari mínim passa a tributar o no en l’IRPF.
Segons va confirmar la mateixa ministra, la proposta contempla una pujada del 3,1% si l’SMI continua exempt de tributació, o del 4,7% si finalment Hisenda decideix que tributi. En aquest últim cas, l’augment tindria un impacte directe en els costos laborals d’autònoms i petites empreses, que haurien d’assumir fins a 1.050 euros més a l’any per cada treballador que coure el salari mínim, sumant salari, cotitzacions socials i pagues extra.
Dos escenaris segons la fiscalitat del SMI
Actualment, l’SMI se situa en 1.183 euros bruts mensuals en 14 pagues, la qual cosa suposa un salari anual de 16.562 euros. Amb la pujada del 3,1%, el salari mínim passaria a rondar els 1.220 euros mensuals, aconseguint uns 17.075 euros a l’any.
Si la pujada fora del 4,7%, el salari mensual s’elevaria fins aproximadament 1.239 euros, amb un salari anual pròxim als 17.340 euros. En tots dos casos, l’increment del sou comportaria també un augment proporcional de les cotitzacions a càrrec de l’ocupador.
L’impacte real per als petits negocis
Més enllà del salari brut, el cost total d’un treballador amb SMI ja supera els 23.000 euros anuals per a l’ocupador. Amb les noves pujades, aquest cost podria situar-se entre 23.700 i 24.050 euros a l’any, la qual cosa suposa un increment addicional d’entre 700 i 1.050 euros per empleat.
Des del Ministeri de Treball defensen que l’objectiu continua sent garantir que l’SMI aconsegueixi el 60% del salari mitjà a Espanya, un llindar recomanat per la Carta Social Europea. No obstant això, les organitzacions empresarials discrepen d’aquest plantejament.
Postures enfrontades en la negociació
La proposta del Govern se situa molt per sobre del sol·licitat per les patronals CEOE i CEPYME, que han plantejat un increment del 1,5%, en línia amb la pujada salarial aplicada als empleats públics. Segons els seus càlculs, l’SMI ja es trobaria per sobre del nivell necessari per a complir l’objectiu del 60% del salari mitjà.
En l’extrem oposat, els sindicats reclamen una pujada del 7,5%, una de les majors de la sèrie històrica recent i molt per sobre de la inflació actual.
Tot apunta al fet que la ministra portarà a la taula de diàleg social una proposta intermèdia que difícilment satisfarà a cap de les dues parts. No obstant això, des de Treball no es descarta aprovar la pujada per via reglamentària, com ja ha ocorregut en exercicis anteriors, sense necessitat de votació parlamentària.
Més tensions amb la patronal
A aquest debat se suma la intenció del Ministeri de Treball d’impedir que els complements salarials —com els plusos de nocturnitat o perillositat— puguin utilitzar-se per a absorbir la pujada del SMI. Una mesura que la patronal considera il·legal i que, segons ha advertit, podria acabar en els tribunals si s’aprova sense una reforma legal aprovada en el Parlament.
Des de 2018, el salari mínim ha augmentat més d’un 60% en tot just set anys, una evolució que el Govern defensa com a necessària per a millorar el poder adquisitiu dels treballadors, però que autònoms i pimes adverteixen que està tensionando de manera creixent els seus costos laborals.
En Arias Assessors t’ajudem en el teu procés per a la gestió i l’assessorament en l’àmbit laboral