26 gen. Quotes i impostos: 10 errors típics que poden costar-li car a un autònom en arrencar l’any
L’arrencada de l’any fiscal sol ser un dels moments més delicats per a qualsevol autònom o petit negoci. És quan es revisen cotitzacions, es prenen decisions clau sobre impostos, s’actualitzen dades administratives i, en general, es posa a punt la gestió del negoci per als pròxims mesos. I precisament per aquest cúmul de tràmits, és també quan es cometen més errors.
Molts d’aquestes fallades no són “distraccions sense importància”, sinó petites decisions que acaben generant pagaments inesperats, pèrdua d’ajudes, tensions de tresoreria i fins i tot problemes amb Hisenda o la Seguretat Social. Segons especialistes, en 2026 hi ha qüestions especialment sensibles com la regularització de quotes per ingressos reals, el control sobre la Tarifa Plana, la permanència o renúncia al sistema de mòduls i el seguiment de cobraments a través de plataformes com Bizum.
A continuació, repassem els deu errors més comuns que solen repetir-se al començament de l’any i que poden acabar sortint bastant cars.
1) No revisar si cal ajustar la base de cotització
Un de les fallades més repetides és començar gener sense comprovar si la base de cotització continua encaixant amb els ingressos reals. Amb el sistema de cotització per rendiments, ajustar la base no és només una recomanació: és una decisió clau que afecta tant la quota mensual com a possibles prestacions futures.
Segons expliquen experts fiscals, un error greu és deixar-lo passar quan els ingressos han augmentat. La Tresoreria pot reclamar després les diferències, però aquest ajust arriba tard per a corregir situacions ja ocorregudes, com haver cobrat una prestació per maternitat, una baixa mèdica o el cessament d’activitat amb un import inferior al que hauria correspost.
També ocorre el contrari: hi ha autònoms que decideixen mantenir una base superior “per si de cas”, sense fer números. Això pot traduir-se a pagar més quota cada mes sense un benefici proporcional real, i a més després pot ser complicat corregir-lo si es deixen passar els terminis.
2) No calcular si caldrà retornar el segon any de Tarifa Plana
Un altre clàssic de principi d’any: no revisar si realment es complien els requisits del segon any de Tarifa Plana. El primer any sol ser automàtic si es compleixen condicions, però el segon ja no funciona igual: només es manté si els rendiments nets anuals no van superar el Salari Mínim Interprofessional (SMI).
El problema és que molts autònoms no fan aquest càlcul i el deixen córrer… fins que arriba la regularització. En el cas citat pel mitjà, el llindar de referència en 2024 estava fixat en 15.876 euros anuals, i qui el va superar ha de retornar la diferència entre la quota reduïda i la que hauria correspost per ingressos reals.
I aquí ve el cop: s’estan detectant reclamacions que poden anar des de 1.700 fins més de 5.000 euros, segons rendiments i mesos afectats. No és només “pagar més”: és l’impacte directe en la liquiditat del negoci, especialment en el primer trimestre, quan s’acumulen també altres pagaments i obligacions.
3) Començar l’any sense un sistema per a arxivar factures i despeses
Encara que sembli un tema menor, la falta d’ordre documental sol ser l’origen d’un munt de problemes posteriors: errors en declaracions, deduccions perdudes i, sobretot, desquadraments quan arriben els models trimestrals i toca quadrar-ho tot amb presses.
Hisenda exigeix conservar les factures amb el seu contingut original, ben ordenades i durant el termini general de quatre anys. A més, en IVA existeixen obligacions de llibres registro (per exemple, factures rebudes), així que començar gener sense estructura és com “fabricar” problemes per a abril.
4) Aplicar malament retencions en factures, lloguers o nòmines
Cada gener convé revisar si les retencions que s’estan aplicant continuen sent correctes. Encara que no canviïn percentatges, el canvi de circumstàncies o una mala revisió poden acabar generant desajustaments importants.
L’article recorda que:
• En factures amb retenció sol aplicar-se el 15%
• En lloguers, el 19%
• I en nòmines cal recalcular l’IRPF (especialment si hi ha variables, incentius, hores extra o canvis en el treballador)
En cas de tenir empleats, també es recomana demanar de nou el Model 145, actualitzar dades i ajustar retencions. Si es fa malament, després arriben sorpreses en la Renda i pagaments inesperats.
5) No planificar la liquiditat per als pagaments trimestrals
Molts autònoms arrenquen l’any pensant només a “facturar més”, però obliden que la realitat és que IVA, IRPF i altres impostos van arribant per trams. Si no es calcula amb antelació quant tocarà pagar, el cop pot ser fort just quan les despeses fixes del negoci ja estan estrenyent.
Això no sols genera estrès: moltes vegades força a demanar ajornaments, a usar finançament no previst o a quedar-se sense caixa en moments crítics.
6) Barrejar comptes personals i professionals
Usar un mateix compte bancari per a tot (negocio + vida personal) és un dels errors que més compliquen el control real de l’activitat.
Quan es barregen despeses, és més fàcil equivocar-se en impostos, més difícil justificar moviments i, en cas d’inspecció, es torna un caos demostrar què era del negoci i què no. Separar finances des de gener facilita la gestió, redueix errors i et permet saber de veritat com va el negoci.
7) Seguir en mòduls o estimació directa sense comprovar si segueix conveniendo
Un altre punt crític: continuar en mòduls “per costum” sense revisar límits o sense valorar si convé renunciar. En 2026, Hisenda va ampliar el termini per a renunciar a mòduls fins al 31 de gener de 2026, amb la referència del Reial decret llei 16/2025.
El mitjà recorda que es mantenen límits de facturació:
• Fins a 250.000 € amb particulars
• Fins a 125.000 € amb empreses
No revisar això pot obligar-te a tributar en un règim que no encaixa amb la teva realitat i que et deixi sense marge de planificació, sobretot en sectors com a comerç, hostaleria o transport.
8) Confiar que “si l’any passat va sortir a retornar, aquest també”
Aquest error és més mental que tècnic, però es paga igual. Cada exercici fiscal és distint: poden variar ingressos, despeses, ajudes, deduccions… i el resultat pot canviar per complet.
Si un autònom compta que “li retornaran” i al final toca pagar, el problema és doble: no sols paga, sinó que normalment ho fa sense haver reservat diners per a això.
L’article també recorda que operacions entre familiars (pagaments, préstecs o serveis) han d’estar ben documentades. Si no es justifiquen adequadament, poden ser revisades per Hisenda i acabar en ajustos o sancions.
9) No quadrar cobraments de passarel·les (i Bizum) amb el declarat
A partir de febrer de 2026, Hisenda començarà a rebre dades mensuals de les operacions realitzades per autònoms mitjançant Bizum i també de moviments bancaris, a través dels models 170 i 196.
Això suposa un nivell de control molt major sobre:
• d’on venen els ingressos
• per quins canals es cobren
• quant es mou cada mes
Si aquests cobraments no quadren amb les vendes declarades, poden aparèixer discrepàncies, requeriments o inspeccions. La recomanació és clara: conciliar cobraments amb facturació de manera periòdica, i no esperar que “salti” el problema.
Per a més informació contacta’ns