29 juny La CEOE demana que la Seguretat Social assumeixi el cost de les baixes dels primers 15 dies
El president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Antonio Garamendi, ha reclamat al Govern que la Seguretat Social assumeixi el pagament íntegre dels primers quinze dies de les baixes per incapacitat temporal derivades de contingències comunes, un cost que actualment recau sobre les empreses. La petició es va plantejar durant una jornada sobre absentisme laboral organitzada per la patronal a Madrid, en la qual també van participar representants de Cepyme i de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA).
Garamendi va defensar que aquesta mesura s’estengui també als autònoms, cosa que situaria aquest col·lectiu en una posició equivalent a la de les empreses pel que fa a l’alleujament de càrregues durant els processos de baixa mèdica dels seus treballadors.
Com es paga una baixa mèdica avui: el repartiment entre empresa i Seguretat Social
Per entendre l’abast de la proposta, convé repassar com funciona actualment el pagament d’una incapacitat temporal per malaltia comuna a Espanya:
- Dies 1 a 3: no existeix prestació obligatòria, llevat que el conveni col·lectiu aplicable estableixi una millora voluntària.
- Dies 4 a 15: l’empresa paga directament el 60% de la base reguladora del treballador, a més de continuar assumint bona part de les cotitzacions socials associades a aquest empleat.
- Dies 16 a 20: la prestació es manté en el 60% de la base reguladora, però el pagament passa a càrrec de la Seguretat Social o de la mútua col·laboradora.
- A partir del dia 21: el treballador percep el 75% de la base reguladora, sempre a càrrec de la Seguretat Social o la mútua.
És precisament el tram dels dies 4 a 15 el que la CEOE vol traslladar al sistema públic. I l’argument de fons es recolza en una dada rellevant: segons les dades exposades durant la jornada, el 69% dels processos d’incapacitat temporal duren menys de quinze dies. Això significa que la majoria de les baixes mai arriben a la fase en què la Seguretat Social assumeix directament el cost, i a la pràctica són les empreses les qui financen quasi íntegrament la major part dels processos de baixa mèdica del país.
La magnitud econòmica del problema segons la CEOE
Garamendi va xifrar el cost total associat a l’absentisme laboral a Espanya en uns 33.000 milions d’euros anuals, dels quals aproximadament 17.000 milions recauen directament sobre les empreses. Aquesta xifra inclou tant la prestació que abonen durant els dies 4 a 15 com els complements voluntaris que moltes companyies afegeixen per sobre del mínim legal, habitualment per la via de la negociació col·lectiva.
Segons les dades manejades per la patronal, l’absentisme afecta diàriament 1,4 milions de treballadors a Espanya, dels quals prop d’un milió es troben en situació d’incapacitat temporal en un moment donat. Per a Garamendi, aquest nivell de despesa empresarial «no s’ha traduït en una millora de la salut dels treballadors ni en una major eficiència del sistema», cosa que justificaria, al seu parer, traslladar el cost a la Seguretat Social mentre no s’adoptin reformes estructurals més profundes.
Les altres peticions de la patronal: mútues, controls mèdics i contractes de substitució
La proposta sobre els primers quinze dies no va ser l’única plantejada durant la jornada. La CEOE també va reclamar:
- Exonerar les empreses de cotitzar pels contractes temporals de substitució que se signen per cobrir un treballador de baixa.
- Ampliar les competències de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, inclosa la capacitat de donar l’alta mèdica en processos d’incapacitat temporal, una demanda històrica de la patronal que fins ara no ha tingut èxit en la negociació.
- Avançar els controls mèdics dels processos de baixa als tres, sis i nou mesos de durada, davant el sistema actual, en el qual les revisions més exhaustives no comencen fins a l’any de baixa.
- Reforçar les plantilles de la sanitat pública i de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), amb més professionals sanitaris i més inspectors mèdics.
Altres patronals presents a la jornada, com CEIM (la patronal madrilenya), van plantejar mesures addicionals, entre elles recuperar l’acomiadament per causes objectives en casos de baixa reiterada i vincular en la negociació col·lectiva els complements salarials de les baixes al nivell general d’absentisme de l’empresa.
El matís de Garamendi sobre l’origen de les baixes
Durant la seva intervenció, el president de la CEOE es va desmarcar expressament de declaracions d’altres representants empresarials que havien atribuït l’augment de l’absentisme a un ús fraudulent del sistema per part dels treballadors més joves. Garamendi va defensar que els problemes de salut mental constitueixen una realitat «molt seriosa» que s’ha agreujat especialment entre les noves generacions després de la pandèmia, i que «transcendeix el social».
Aquest matís és rellevant perquè emmarca la proposta de la CEOE no com una mesura contra el frau, sinó com una reclamació de repartiment de costos: la patronal no qüestiona que la majoria de les baixes responguin a causes mèdiques reals, sinó que planteja que el cost econòmic derivat del «deficient funcionament» dels serveis públics sanitaris no s’hauria de traslladar a les empreses.
Què significa aquesta proposta per a autònoms i pimes avui
És important subratllar que, de moment, es tracta d’una proposta plantejada per la patronal, no d’una mesura aprovada ni en tramitació. La normativa vigent continua exigint a les empreses el pagament de la prestació entre els dies 4 i 15 de qualsevol baixa per contingència comuna, i aquesta obligació no ha canviat.
Mentre la proposta no avanci, el que sí poden fer els autònoms i pimes amb treballadors a càrrec és planificar l’impacte econòmic de les baixes dins de la seva gestió habitual de costos laborals, sense donar per fet que aquesta càrrega desaparegui a curt termini. Convé tenir present, a més, que qualsevol millora voluntària sobre el mínim legal pactada per conveni col·lectiu continua sent obligatòria per a l’empresa, independentment de com evolucioni aquest debat.
Si tens empleats a càrrec i vols entendre millor el cost real que suposa una baixa mèdica per al teu negoci, o com gestionar la cobertura amb la teva mútua col·laboradora, a Arias Assessors podem ajudar-te a revisar-ho.
Preguntes freqüents sobre la proposta de la CEOE i el pagament de les baixes mèdiques
Qui paga actualment una baixa mèdica per malaltia comuna?
Durant els primers tres dies no hi ha prestació obligatòria llevat de millora per conveni. Del dia 4 al 15, l’empresa paga directament el 60% de la base reguladora. Del dia 16 al 20, la prestació continua sent del 60%, però ja és a càrrec de la Seguretat Social o la mútua. A partir del dia 21, el treballador rep el 75% de la base reguladora, a càrrec del sistema públic.
Què ha demanat exactament la CEOE?
Que la Seguretat Social assumeixi el pagament íntegre de la prestació i de les cotitzacions corresponents als dies 4 a 15 de les baixes per incapacitat temporal de contingència comuna, un cost que actualment suporten les empreses. Garamendi va demanar que aquesta mesura s’estengui també als autònoms.
Per què la CEOE se centra en els primers 15 dies?
Perquè, segons les dades presentades, el 69% dels processos d’incapacitat temporal duren menys de quinze dies. Això significa que la majoria de les baixes mai arriben a la fase en què la Seguretat Social assumeix directament el cost.
Quant costa l’absentisme laboral a les empreses espanyoles?
Segons la CEOE, el cost total de l’absentisme a Espanya ascendeix a uns 33.000 milions d’euros anuals, dels quals aproximadament 17.000 milions recauen directament sobre les empreses.
Aquesta proposta ja està aprovada o en tràmit legislatiu?
No. És una reclamació plantejada per la patronal davant el Govern. La normativa vigent no ha canviat: les empreses continuen obligades a pagar la prestació dels dies 4 a 15 de qualsevol baixa per contingència comuna.
Quines altres mesures va demanar la CEOE a més dels primers 15 dies?
Exonerar les empreses de cotitzar per contractes temporals de substitució, ampliar les competències de les mútues, avançar els controls mèdics de les baixes als tres, sis i nou mesos, i reforçar les plantilles sanitàries i de l’INSS.