26 abr. El TS rectifica i exigeix el registre perquè les parelles de fet accedeixin a la pensió de viduïtat
La STS núm. n.º 372/2022, de 24 de marzo, ECLI:ECLI:ES:TS:2022:1290, canvia el criteri de nou sobre les parelles de fet i la pensió de viduïtat, aquesta resolució versa sobre desestimació del recurs de cassació presentat per una vídua a la qual se li denega la pensió de viduïtat per no estar inscrita en el registre de parelles de fet.
L’objecte del recurs de cassació és el de «(…) precisar que la qüestió que gaudeix d’interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència és: si els requisits establerts en el paràgraf quart del vigent article 38.4 del text refós de (Real Decreto Legislativo 670/1987, de 30 de abril),
El Tribunal Suprem, torna al criteri de la sentència de 28 de maig l’any 2020 i ha acordat pertinent exigir la inscripció de parelles de fet per a accedir a la pensió de viduïtat, la Sala Quarta rectifica la seva sentència de el abril passat de l’abril (STS, n.º 480/2021, de 7 d’abril, ECLI:ES:TS:2021:1283), on assenyalava que qualsevol mitjà en dret era vàlid per a justificar la convivència, així ho estableix en el FJ VUITÈ: «En tal punt, considerem que ha de ser aplicada la doctrina general fixada en la sentència de 28 de maig de 2020 (recurs de cassació 6304/2017), segons la qual la prova de l’existència d’una parella de fet solament pot acreditar-se a l’efecte del reconeixement del dret a la pensió de viduïtat amb els mitjans assenyalats en el paràgraf quart de l’article 38.4 del Reial decret legislatiu 670/1987, és a dir mitjançant la inscripció en un registre específic autonòmic o municipal del lloc de residència o mitjançant un document públic i que tots dos han de ser anteriors, almenys, en dos anys a la defunció del causant».
Per tot l’anterior, la nova doctrina que sosté l’Alt Tribunal és «que la prova de l’existència d’una parella de fet solament pot acreditar-se a l’efecte del reconeixement del dret a la pensió de viduïtat mitjançant els mitjans assenyalats en el paràgraf quart de l’article 38.4 del Reial decret legislatiu 670/1987, és a dir mitjançant la inscripció en un registre específic autonòmic o municipal del lloc de residència o mitjançant un document públic i que tots dos han de ser anteriors, almenys, en dos anys a la defunció del causant».
Par qualsevol dubte o consulta pots contactar-nos aquí.