La Direcció General de Tributs aclareix que es pot canviar la hipoteca d’entitat bancària i continuar practicant la deducció en IRPF

hipoteca

La Direcció General de Tributs aclareix que es pot canviar la hipoteca d’entitat bancària i continuar practicant la deducció en IRPF

En la recent consulta vinculant V1899-22, d’1 de setembre, la DGT aclareix que, aquells que tinguessin dret a la deducció per inversió en habitatge habitual, la mantindran si canvien d’entitat bancària. Ara bé, el canvi ha de realitzar-se per l’import que restés per abonar de la hipoteca, o ampliant-lo amb aquelles despeses inherents al canvi. No es podrà ampliar el capital pendent amb imports destinats a una cosa diferent.

La consulta es refereix a aquells supòsits en què resulta d’aplicació, respecte a l’habitatge habitual, el règim transitori regulat per la disposició transitòria divuitena de la Llei 35/2006, de 28 de novembre de l’impost sobre la renda de les persones físiques (LIRPF), que permet continuar aplicant la deducció per inversió en habitatge habitual a partir de l’exercici 2013, conforme amb la normativa vigent a 31 de desembre de 2012, malgrat haver estat suprimida aquesta deducció amb efectes 1 de gener de 2013 per la Llei 16/2012, de 27 de desembre. Aquesta deducció es regula en els articles 68,1, 70 i 78 de la LIRPF en la seva redacció vigent a 31 de desembre de 2012, establint la configuració general de la deducció, establint que, conformement a determinats requisits i circumstàncies, els contribuents podran aplicar una deducció per inversió en el seu habitatge habitual. La deducció s’aplicarà sobre «les quantitats satisfetes en el període de què es tracti per l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge que constitueixi o vagi a constituir la residència habitual» d’aquests, i es fixa la base màxima de deducció en 9.040 euros anuals, que estarà constituïda per les quantitats satisfetes per a l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge, inclosos les despeses originades que hagin estat a càrrec de l’adquirent i, en el cas de finançament aliè, l’amortització, els interessos, i altres despeses derivades d’aquesta. La norma no estableix cap mena de restricció quant a la procedència del finançament (pròpia o aliena), i forma en la qual aquesta es compon (un o diversos préstecs o garanties exigides per a la concessió del finançament), fins i tot resulta irrellevant que el finançament provingui d’un tercer diferent a una entitat de crèdit (familiars, empresa…).

Quan l’adquisició de l’habitatge usual es realitza amb finançament aliè, la deducció es practicarà a mesura que es vagi retornant el principal i s’abonin, en el seu cas, els corresponents interessos, sempre que es compleixin tots els requisits exigits per a l’aplicació de la deducció. La novació, subrogació o la substitució d’un préstec o crèdit per un altre, fins i tot la seva ampliació, qualsevol que fora la forma acordada, no comporta entendre que en aquest moment conclou el procés de finançament de la inversió corresponent ni s’esgoten les possibilitats de practicar la deducció, només implica la modificació de les condicions de finançament inicialment acordades, sempre que, evidentment, el préstec resultant es dediqui efectivament a l’amortització de l’anterior.

Per això, les anualitats i altres quanties que se satisfacin pel préstec o crèdit resultant, en la part proporcional que del total capital obtingut en aquest, siguin atribuïbles a l’amortització o cancel·lació del préstec originari (havent-se aquest primer destinat exclusivament a l’adquisició de l’habitatge habitual), inclosa si escau la cancel·lació registral hipotecària, donaran dret a deducció per inversió en habitatge habitual, sempre que es compleixin els altres requisits legals i reglamentaris exigits. Assenyala la DGT que, d’existir ampliació del principal, respecte del principal, pendent d’amortitzar del préstec o crèdit al qual substitueix, si íntegrament es destinés a cobrir estrictament els costos associats a la cancel·lació del préstec original, també serà objecte de deducció. En aquest cas, si la cancel·lació del préstec originari i la constitució del nou préstec es realitzen de manera simultània, tant les despeses que es generin amb motiu de la cancel·lació com els de constitució tindran la mateixa consideració de deduïbles.

Per contra, no serà susceptible d’integrar la base de deducció la part proporcional de les indicades anualitats que es corresponguessin amb l’increment del principal, que s’hagués destinat a finançar altres coses, diferents a la mateixa adquisició de l’habitatge, siguin com fossin. En el supòsit que es realitzi la cancel·lació del deute i en un altre moment indeterminat posterior, sense connexió directa amb aquesta cancel·lació, el contribuent contractés un nou préstec o crèdit, sense concatenació entre tots dos, és a dir, produint-se un i un altre acte en moments diferents, caldria entendre que són operacions diferents, i implicaria la pèrdua al dret a practicar la deducció per inversió en habitatge habitual pel nou finançament.

En tot cas, el contribuent, si fos requerit per a això, ha d’acreditar la connexió entre tots dos préstecs, el seu destí vinculat a la inversió en habitatge habitual, per qualsevol dels mitjans de prova admesos en dret, corresponent la valoració de les proves aportades als òrgans de gestió i inspecció de l’Administració Tributària.

Així, si es veia abonant el finançament per l’adquisició d’habitatge habitual i aplicant la corresponent deducció en l’IRPF (per tenir dret a l’aplicació del règim transitori de la mateixa) si se substitueix el préstec, sense incrementar el capital pendent de pagament que resta de l’actual, no implicarà variació en el dret a practicar la deducció i podrà continuar practicant-se la mateixa.

Finalment, la DGT realitza una precisió per al cas en què existeixi més d’un titular en el préstec, recordant que «el dret a practicar la deducció per inversió en habitatge habitual ve dau en funció de les quanties que per aquest satisfà vinculades a l’import que proporcionalment li correspon, al contribuent, en el principal obtingut del préstec i, al seu torn, en la part proporcional que d’aquest import va destinar a finançar la part indivisa que del ple domini adquireix de l’habitatge».

Per a qualsevol dubte o consulta pots contactar-nos!

Notícia extreta d’Iberley.