Declaració de Renda: desgravar als néts com si fossin fills

Declaració de Renda: desgravar als néts com si fossin fills

“El passat mes de setembre es publicava la resolució vinculant de la Direcció General de Tributs V2330-19 en la qual es confirmava la possibilitat que els avis puguin aplicar el mínim per descendents en les mateixes condicions establertes per al mínim per fills.

La consultante en qüestió plantejava la seva situació de convivència familiar amb la seva filla, mare soltera, i els seus dos néts menors d’edat. No havent relació amb el pare, els menors estaven a càrrec de la seva filla, sense conveni regulador ni sentència judicial alguna pel mig. A l’no percebre la filla ingressos, els néts, depenien econòmicament de l’àvia. Aquests, al seu torn, no tenien tampoc rendes superiors a 1.800 euros ni presentaven declaració d’IRPF. La pregunta exposada era si és possible l’aplicació d’el mínim per descendents en una circumstància d’aquest tipus.

En la seva resposta, la DGT aclareix que estableix la normativa de l’IRPF pel que fa a el mínim per descendents.

“El mínim per descendents és, per cada un d’ells menor de vint anys o amb discapacitat, qualsevol que sigui la seva edat, sempre que convisqui amb el contribuent i no tingui rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros de:

– 2.400 euros anuals pel primer.

– 2.700 euros anuals pel segon.

– 4.000 euros anuals pel tercer.

– 4.500 euros anuals pel quart i següents.

Quan el descendent sigui menor de tres anys, el mínim s’incrementarà en 2.800 euros anuals. En els supòsits d’adopció o acolliment, bé sigui preadoptiu o permanent, l’increment es pot practicar en el període impositiu en què el fet s’inscrigui en el Registre Civil i en els dos següents, independentment de l’edat de al menor. Si la inscripció no és necessària, l’increment de l’mínim es podrà practicar en el període impositiu en què es produeixi la resolució judicial o administrativa corresponent i en els dos següents.

S’assimilen a descendents les persones vinculades a l’contribuent per tutela i acolliment sempre que hi hagi convivència (excepte en el cas de contribuents que satisfacin anualitats per aliments per decisió judicial, que no s’aplicaria el criteri de la convivència).

D’aquesta manera, veiem que la norma no restringeix l’aplicació dels mínims per descendents a l’existència d’un parentiu patern-filial, sinó que que comprèn comprèn les relacions amb un grau de consanguinitat més llunyà (néts, besnéts …), així com l’adopció, tutela o acolliment dels mateixos.

L’article 61 de la LIRPF estableix també que “Quan dos o més contribuents tinguin dret a l’aplicació de l’mínim per descendents (…) el seu import es prorratejarà entre ells per parts iguals”. No obstant això, quan els contribuents tinguen distint grau de parentiu amb l’ascendent o descendent, l’aplicació de l’mínim correspon als de grau més pròxim, llevat que aquests no tinguin rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros, cas en què correspon als de el següent grau “.

Per tant, seguint aquest criteri i en el cas que ens ocupa, seria la filla de la consultante la qual tindria dret a aplicar el 100% de l’mínim per descendents. Però, al no tenir rendes, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros anuals, l’aplicació de l’mínim correspon a l’familiar de el següent grau de parentiu, que seria l’àvia. A el pare no li correspon l’aplicació de l’mínim per descendents al no existir convivència ni dependència dels fills cap a ell. ”

Font: Iberley