04 set. FREELANCERS QUE TREBALLEN A casa: DESGRAVAR SUBMINISTRAMENTS – RESOLUCIÓ TEAC
El Tribunal Economicoadministratiu Central unifica criteri permetent la deducció de les quotes d’IVA suportades pels subministraments (aigua, llum, gas) d’un immoble parcialment afecte a l’activitat, en proporció al seu ús en l’activitat.
El Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC), resolent un recurs extraordinari d’alçada per a unificació de criteri, ha unificat criteri sobre aquesta qüestió en la seva resolució núm. 6654/2022, de 19 de juliol de 2023, asseient el següent:
«De conformitat amb el que es disposa en l’apartat quart de l’article 95 de la LIVA, interpretat a la llum dels articles 168 i 168 bis de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006 (Directiva IVA), cap la deducció pel subjecte passiu de les quotes d’IVA suportades per les despeses de subministraments (aigua, llum, gas) a béns immobles que formant part del patrimoni de l’empresa s’utilitzin tant en les activitats empresarials com per a ús privat. La deducció d’aquestes quotes haurà d’efectuar-se de manera proporcional a la seva utilització a l’efecte de les activitats de l’empresa».
Considera aquest òrgan que, en una primera aproximació, la veritat és que l’article 95 de la LIVA sembla excloure de la deducció les quotes d’IVA suportades per béns i serveis corrents (no d’inversió) no afectats de manera directa i exclusiva a l’activitat empresarial o professional. En particular, de fet, en un cas com l’examinat en aquest recurs, de subministraments proporcionats a un immoble destinat simultàniament per a activitats empresarials o professionals (domicili fiscal de l’empresa) i per a necessitats privades (habitatge de la sòcia i el seu marit).
I, és que, no en va, l’apartat quart de l’article 95 de la LIVA contempla la possibilitat de deduir les quotes suportades per l’adquisició o importació de determinats béns i serveis directament relacionats amb els béns d’inversió en proporció al grau d’utilització en l’activitat econòmica. No obstant això, la redacció literal d’aquest apartat quart sembla referir-se en exclusiva als béns d’inversió de la regla 2a de l’apartat tercer, això és, a vehicles automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes.
Ara bé, arribat a aquest punt, i tenint en compte que l’IVA és un impost harmonitzat, el TEAC presa en consideració la normativa comunitària i acudeix a l’anàlisi de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l’impost sobre el valor afegit, que estableix les característiques principals que han de tenir les normes d’IVA a la UE. Atén, en concret, als seus articles 168, 168 bis i 169.
Dels articles 168 i 169 es derivaria que, en la mesura en què els béns i serveis s’utilitzin per a les necessitats de les seves operacions gravades, el subjecte passiu té dret, en l’Estat membre en el qual realitzi tals operacions, a deduir de l’impost reportat les quotes suportades tant per operacions interiors com per adquisicions intracomunitàries i importacions. Així mateix, també podrà deduir les quotes suportades en la mesura en què els béns i serveis s’utilitzin per a realitzar operacions exemptes que generen dret a deduir (exempcions plenes), com són els lliuraments intracomunitaris de béns i exportacions i operacions assimilades, i operacions realitzades fora del territori d’aplicació de l’impost sempre que, d’haver-se realitzat en el seu interior, haguessin generat el dret a deduir. No donarien dret a deduir les quotes suportades, per tant, les activitats no subjectes i les exemptes limitades.
És més, afirma el TEAC que l’article 168 bis de la Directiva contempla expressament la possibilitat de deduir les quotes d’IVA suportades per les despeses relacionades amb un bé immoble que forma part del patrimoni empresarial d’un subjecte passiu i que s’utilitza per aquest punt per a l’activitat econòmica com per a fins privats. La deducció de tals quotes haurà d’efectuar-se de manera proporcional a la utilització de l’immoble en l’activitat empresarial.
Així les coses, la resolució conclou unificant criteri en el sentit abans indicat, tenint en compte que «el principi de primacia del Dret de la Unió obliga aquest Tribunal Central a interpretar la normativa interna espanyola de forma d’acord amb el que es disposa en la Directiva IVA. En conseqüència, l’apartat quart de l’article 95 de la LIVA ha de ser interpretat de forma àmplia, de tal manera que els béns i serveis en ell consignats ni constitueixen una llista tancada ni es refereixen únicament als béns d’inversió de la regla 2a de l’apartat tercer, aconseguint també als béns immobles. De manera que han d’entendre’s inclosos en aquest llistat les despeses per subministraments d’aigua, llum i gas relacionats amb els béns immobles».