Hisenda busca que les factures dels autònoms portin codis QR.

facturas códigos QR

Hisenda busca que les factures dels autònoms portin codis QR.

Hisenda vol que tots els sistemes que tenen els negocis per a emetre factures incloguin en elles un codi QR perquè el client pugui escanejar-lo i verificar si l’autònom o empresari realment ha complert amb les seves obligacions i ha comunicat correctament la informació d’aquesta operació a l’Agència Tributària. Es tracta d’una de les propostes incloses en el projecte de llei per a desenvolupar el reglament que hauran de complir tots els sistemes informàtics de facturació que utilitzin els negocis i que està actualment sotmès a consulta pública.

El projecte de llei neix per a atallar l’ús de programes que generen dobles comptabilitats, és a dir, que emeten tiquets al client però, alhora, no registren aquestes operacions i, per tant, permeten a l’empresari no declarar una part dels seus ingressos a l’Agència Tributària. Amb l’objectiu d’acabar amb aquestes conductes, el Govern vol establir uns requisits que hauran de complir tots i cadascun dels sistemes informàtics que utilitzen els contribuents per a emetre factures.

Així doncs, de tirar endavant aquest reglament, tots els sistemes de facturació que s’utilitzin a Espanya, per a ser legals, hauran de complir algunes característiques com, per exemple, permetre que totes les operacions que es realitzin es gravin en el sistema informàtic” i possibilitar “la llegibilitat dels registres, l’anàlisi automatitzada i la simultània remissió a l’Administració tributària“. Una de les condicions més cridaneres que recull la proposta legislativa és que aquests programes certificats deuran a més incloure un codi QR -o un altre sistema de verificació digital- en cadascun dels documents que generin perquè el consumidor final pugui escanejar-los i comprovar si veritablement l’autònom o empresari ha comptabilitzat aquesta operació i totes les dades són correctes.

Según fuentes de la Agencia Tributaria, el uso de este sistema de verificación por parte de los clientes -consumidores y empresas- se apoya, por un lado, en la voluntad de colaboración ciudadana cuando haya sospechas de que un negocio podría estar ocultando parte de sus ingresos a Hacienda. Pero, además, supone, según Hacienda, “ventajas” ya que “facilitaría mucho las cosas a los empresarios, al poder contabilizar la mayor parte de la información de sus facturas tan sólo pasando el lector por el código QR. También supondría una tranquilidad para los negocios al saber que la contraparte con la que trabajan está haciendo bien las cosas”.
Segons fonts de l’Agència Tributària, l’ús d’aquest sistema de verificació per part dels clients -consumidors i empreses- es recolza, d’una banda, en la voluntat de col·laboració ciutadana quan hi hagi sospites que un negoci podria estar ocultant part dels seus ingressos a Hisenda. Però, a més, suposa, segons Hisenda, “avantatges” ja que “facilitaria molt les coses als empresaris, en poder comptabilitzar la major part de la informació de les seves factures tan sols passant el lector pel codi QR. També suposaria una tranquil·litat per als negocis a el saber que la contrapart amb la qual treballen està fent bé les coses”.

Segons Gestha aquesta mesura té un caràcter dissuasiu

Concretament, el projecte proposa que tots els programes informàtics que puguin tenir els negocis per a complir amb la seva obligació de facturació hagin de incloure un “codi identificatiu de caràcter alfanumèric o un codi «QR»”. D’aquesta manera, el receptor de la factura, és a dir el client -que pot ser un particular o un altre empresari-  podrà proporcionar de “manera voluntària determinada informació de la factura a l’Agència Tributària de dues maneres: facilitant el codi identificatiu de caràcter alfanumèric”, o escanejant “el codi «QR»” a través d’un dispositiu que oferirà l’Agència Tributària per a la lectura.

Aquesta lectura serà possible a través de “una ruta específica” que oferirà l’Agència Tributària en la seva seu electrònica o a través de l’aplicació.  Així, el client  podrà mostrar les dades del codi i “aquesta remissió per part del receptor li permetrà verificar que la factura rebuda ha estat remesa a l’Agència Estatal d’Administració Tributària per l’emissor -en aquest cas, l’autònom o empresari- d’aquesta”,

Según José María Mollinedo, secretario general del Sindicato de Técnicos de Hacienda (Gestha), la idea tiene “un fuerte componente disuasorio y de incentivo al cumplimiento voluntario de las obligaciones por parte de los autónomos y empresas ya que, aunque previsiblemente muchos clientes no vayan a verificar esta información ni a remitir la factura a la Agencia Tributaria, siempre cabrá la posibilidad de que cualquier receptor de tus facturas pueda hacerlo y detectar, tanto él como los técnicos, que no está correctamente contabilizada”.

Segons José María Mollinedo, secretari general del Sindicat de Tècnics d’Hisenda (Gestha), la idea té “un fort component dissuasiu i d’incentiu al compliment voluntari de les obligacions per part dels autònoms i empreses ja que, encara que previsiblement molts clients no vagin a verificar aquesta informació ni a remetre la factura a l’Agència Tributària, sempre hi haurà la possibilitat que qualsevol receptor de les teves factures pugui fer-ho i detectar, tant ell com els tècnics, que no està correctament comptabilitzada”.

El abanico de situaciones en las que un cliente podría decidir remitir y verificar la factura que se le ha entregado es extenso. Sin ir más lejos, podría darse el caso de un consumidor que haya quedado insatisfecho y haya detectado algún error en el documento, o incluso sospeche de que el negocio tiene una doble contabilidad. “También podría ser el caso de un cliente que esté inseguro con la compra de un producto que ya ha realizado porque no recibió la garantía y quiere cerciorarse de que todo está en orden. Con el código, existirá siempre la posibilidad de comprobar que todo se ha registrado correctamente y el negocio tendrá la duda de si un cliente podría remitir la factura a la Agencia, así que es más complicado que se exponga a no registrar esa operación“, añadió el secretario general de Gestha.

El ventall de situacions en les quals un client podria decidir remetre i verificar la factura que se li ha lliurat és extens. Sense anar més lluny, podria donar-se el cas de un consumidor que hagi quedat insatisfet i hagi detectat algun error en el document, o fins i tot sospiti que el negoci té una doble comptabilitat. “També podria ser el cas d’un client que estigui insegur amb la compra d’un producte que ja ha realitzat perquè no va rebre la garantia i vol cerciorar-se que tot està en ordre. Amb el codi, existirà sempre la possibilitat de comprovar que tot s’ha registrat correctament i el negoci tindrà el dubte de si un client podria remetre la factura a l’Agència, així que és més complicat que s’exposi a no registrar aquesta operació“, va afegir el secretari general de Gestha.

Almenys dues formes en les quals podria afectar aquest sistema als autònoms

Aquesta proposta, que encara haurà de superar diversos tràmits i filtres com el Parlamentari, tindria “una doble vessant per als autònoms. Una és en la seva faceta d’emissors de les factures que poden ser comprovades pels consumidors i remeses a l’Agència. Però també els afectaria com a clients que compren a altres empreses ja que, per exemple, podran escanejar-les i incloure en la seva comptabilitat totes les despeses que hagin realitzat per a la seva activitat. I a més podran assegurar-se que la contrapart fa bé les coses”, van explicar fonts de l’Agència.

De tirar endavant el projecte, possiblement, es modificaria el reglament de facturació perquè totes les factures emeses a Espanya haguessin de portar un QR. Pel que els autònoms i empreses en general estarien sotmesos a un major control, ja que els seus clients tindrien la possibilitat d’aportar informació de les seves operacions a l’Agència Tributària i Hisenda engrossiria les seves bases de dades i tindria més coneixements per a comparar les seves operacions realitzades amb les que declaren.

D’altra banda, l’autònom també podria veure’s implicat en la segona part, en la seva faceta de client d’altres empreses. “En aquest cas, els QR suposarien un avantatge per a ells, ja que farien més fàcil la incorporació de la informació en els seus sistemes comptables. Només amb passar el lector, l’empresari ja inclouria la major part de les dades de cada factura de despeses. Això redundaria en una major agilitat i en un gran estalvi de temps”, van apuntar fonts de la AEAT.

A més, Hisenda explica que  l’autònom com a client també podria guanyar “en seguretat, ja que tindrà una manera de chequear aquesta informació i tenir garanties que la seva contrapart -l’empresa a la qual compra els productes o serveis-  compleix les seves obligacions. Això donaria una major dosi de tranquil·litat als negocis en supòsits especials. Per exemple, un cas clar, seria el de les trames de falsa facturació. Remetent i verificant les factures, l’empresari evitaria que, en cas que el seu proveïdor estigui implicat en aquesta mena d’organitzacions, Hisenda pugui dubtar també d’ell”.

Hisenda també proposa que tot el programari dels negocis puguin enviar-li les factures en temps real

Además de la condición de que las facturas emitidas incluyan  un QR, la ley propone otros requisitos que tendrían que cumplir estos programas y que también aumentarían el control fiscal de los autónomos. Uno de ellos es que se exigirá que estos software tengan la “capacidad de remitir información a la Administración tributaria de forma continuada, segura, correcta, íntegra, automática, consecutiva, instantánea y fehaciente todos los registros de facturación generados por medios electrónicos”. 

A més de la condició que les factures emeses incloguin  un QR, la llei proposa altres requisits que haurien de complir aquests programes i que també augmentarien el control fiscal dels autònoms. Un d’ells és que s’exigirà que aquest programari tinguin la “capacitat de remetre informació a l’Administració tributària de forma continuada, segura, correcta, íntegra, automàtica, consecutiva, instantània i fefaent tots els registres de facturació generats per mitjans electrònics”.

En altres paraules, de tirar endavant aquesta proposta, un dels -molts- requisits que hauran de complir tots els programes que utilitzin els autònoms i empreses per a facturar és que permetin enviar en temps real les factures a l’Agència Tributària per al seu control.

I la llei deixa molt clar que aquest reglament s’aplicarà a tots els autònoms que tinguin un sistema per a emetre factures, és a dir, la majoria d’ells. Concretament, la llei específica que els requisits es aplicaran als obligats tributaris que s’indiquen a continuació i que utilitzin sistemes informàtics de facturació, encara que només els usin per a una part de la seva activitat:

  • Els contribuents de l’Impost de societats.
  •  Els contribuents de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que desenvolupin activitats econòmiques.
  • Els contribuents de l’Impost sobre la Renda de no Residents que obtinguin rendes mitjançant establiment permanent.
  • Les entitats en règim d’atribució de rendes que desenvolupin activitats econòmiques, sense perjudici de l’atribució de rendiments que correspongui efectuar als seus membres.

Altres requisits que hauran de complir el nou programari i noves propostes del reglament

Según explica el apartado 8 de este proyecto de ley para el reglamento de facturación, los requisitos que deberán cumplir ´los software para ser legales -además de la posibilidad de remisión inmediata de facturas- serán:

  • Per cada lliurament de béns o prestació de serveis haurà de generar, de manera simultània o immediatament anterior a l’expedició de la factura, un registre de facturació d’alta.
  • Haurà de garantir la integritat i inalterabilitat dels registres de facturació de manera que, una vegada registrats les dades de facturació, aquests quedin protegits contra qualsevol acció que comprometi l’exactitud, autenticitat i completitud de les dades emmagatzemades, de manera que cap de les dades registrades pugui ser alterat, ni pel propi sistema informàtic, ni per l’usuari ni per cap dispositiu, sistema o programa informàtic o electrònic extern.
  • També haurà de garantir la traçabilitat dels registres de facturació, que hauran d’estar encadenats de manera que pugui verificar-se el seu rastre seguint la seva seqüència de  creació des del primer a l’últim. El sistema informàtic haurà de proporcionar funcionalitats que permetin el seguiment de les dades  registrades de manera clara i fiable.
  • Comptar amb tots els registres de facturació generats pel propi sistema informàtic.
  • Comptar amb un registre d’esdeveniments que reculli automàticament totes les interaccions amb aquest sistema informàtic, les operacions realitzades amb ell i els successos produïts durant el seu ús, com l’arrencada i parada del sistema informàtic.
  • En els sistemes informàtics que suportin els processos de facturació, haurà de trobar-se degudament dissociada la informació amb transcendència tributària de la possible informació confidencial de caràcter no patrimonial, de manera que l’Administració tributària pugui accedir directament a la informació amb transcendència tributària.

Per a qualsevol consulta, pots contactar-nos.

Notícia extreta de www.autonomosyemprendedor.es