21 febr. Quins elements vigila la Intel·ligència Artificial d’Hisenda en el cas els autònoms i pimes?
Quins elements vigila la Intel·ligència Artificial d’Hisenda en el cas els autònoms i pimes?
El nombre de fraus detectats gràcies a la Intel·ligència Artificial d’Hisenda s’ha multiplicat en els últims anys. Així utilitza l’Agència Tributària les tecnologies per a vigilar a autònoms i negocis.
Les tecnologies com el big data o la Intel·ligència Artificial estan cada vegada més presents en les vides d’autònoms i negocis, molts dels quals estan incorporant algunes de les seves funcionalitats en el seu acompliment professional. Aquesta tendència no ha escapat als ulls d’Hisenda, que també s’està valent d’aquests recursos per a vigilar i analitzar possibles fraus que els treballadors per compte propi cometen en les seves declaracions d’impostos.
Així, des de l’Agència Tributària van reconèixer a aquest mitjà que la utilització d’eines de big data i Intel·ligència Artificial s’ha convertit en un procediment freqüent en la seva activitat diària. Sobretot, en matèries com l’assistència, la prevenció i el control dels contribuents, especialment dels autònoms i negocis.
Malgrat la creixent importància de la tecnologia en la labor de vigilància d’Hisenda, des de l’ens públic van explicar que “l’ús d’aquestes eines informàtiques complexes està dissenyat per a facilitar la labor dels propis funcionaris i dels contribuents”, així com que “la labor humana és essencial, i continuarà sent essencial. La clau en això, tal com es planteja en l’Agència Tributària, és i continuarà sent l’home, no la màquina. Per múltiples motius, entre els quals destaca la necessitat que, finalment, siguin les persones les que prenen les decisions”, van afirmar des de la AEAT.
En quines àrees utilitzen les eines d’Intel·ligència Artificial d’Hisenda per a vigilar a autònoms i negocis?
-
En la Declaració de la Renda
Una de les àrees on més utilitza Hisenda les eines tecnològiques basades en Intel·ligència Artificial és la detecció d’errors en la Campanya de la Renda. Així, l’Agència Tributària porta anys utilitzant aquestes tecnologies per a identificar als contribuents que cometen errors recurrents en la seva declaració, molts dels quals són autònoms que no comptabilitzen alguns dels seus ingressos.
Com ho fan? “Amb tècniques d’aprenentatge automàtic, a partir de regularitzacions d’anys anteriors, l’eina fa una selecció de contribuents que poden cometre equivocacions en qualsevol casella de l’apartat de rendiments del treball. Si el contribuent modifica alguna d’aquestes caselles, se li recordarà que ha modificat els imports que figuren en les dades fiscals perquè decideixi si vol continuar amb aquesta modificació”, van explicar a aquest diari des de la pròpia Agència Tributària.
-
Per a identificar “falsos no residents” a Espanya
Una altra de les principals aplicacions que l’Agència Tributària fa de la Intel·ligència Artificial i el big data té a veure amb el control sobre els autònoms i negocis relatiu a la seva residència fiscal. Així, Hisenda utilitza l’aprenentatge automàtic de les seves eines per a “realitzar una anàlisi integral i única de residència, riscos rellevants, relacional -familiar i societari- i de variacions patrimonials no justificades”, van explicar des de la AEAT, “incloent-hi una anàlisi del flux de renda i consum que pivoten sobre la unitat familiar a la qual pertany el contribuent.”
Per a això, Hisenda utilitza una eina avançada de big data, que analitza de manera automàtica més de 70 fonts de dades originàries i derivades, que posen en guàrdia als inspectors per a iniciar procediments contra els autònoms i negocis que presentin més risc d’haver comès un frau contra l’Administració.
Aquestes tecnologies van permetre a l’Agència Tributària rescatar, només en 2021, 24,5 milions d’euros defraudats al fisc per part de 69 contribuents “que es trobaven artificialment localitzats en gairebé una trentena de països, i per als quals s’havia determinat que realment tenien residència efectiva a Espanya”, van explicar des de la AEAT.
Hisenda vigila les xarxes socials, els càrrecs de targetes de crèdit o les factures de subministraments
Al voltant d’aquesta qüestió, algunes informacions van apuntar recentment a una possible utilització, per part d’Hisenda, de la ubicació dels dispositius electrònics dels autònoms i negocis sospitosos per a detectar fraus al voltant de la seva residència fiscal. Sobre aquest assumpte, des de l’Agència Tributària van desmentir a aquest mitjà que així sigui, encara que altres experts consultats van enumerar altres mecanismes de l’ens públic per a detectar aquest tipus d’irregularitats.
Encara que no utilitzin la geolocalització dels dispositius pròpiament dita, Hisenda sí que compta amb alguns mecanismes que permeten saber per on es mouen els autònoms i negocis. “Per exemple, si té el seu compte vinculat a un teletac -un dispositiu de telepeatge-, poden veure totes les entrades i sortides”, va explicar a aquest mitjà Jordi Rovira, CEO de AGM Advocats i expert en dret fiscal.
A més, l’advocat fiscalista va recordar que, en nombroses ocasions, l’Agència Tributària busca elements externs a les dades econòmiques per a buscar indicis d’un frau per part dels autònoms i negocis. Per exemple, a través de la localització de les seves publicacions en xarxes socials. “Molts d’ells veuen els perfils en Facebook o Instagram, per la qual cosa busquen elements externs, d’una banda. Si algú publica sovint posts on es veu que està a Espanya, es pot arribar a la conclusió que es comet una irregularitat”, va explicar.
D’altra banda, les factures de subministraments dels immobles que els autònoms mantinguin en propietat també serveixen als inspectors d’Hisenda per a posar el focus sobre els negocis i treballadors per compte propi que poguessin estar cometent un frau en declarar la seva residència fiscal en un país diferent d’Espanya de manera falsa. “Si tens un habitatge a Espanya amb elevats consums, Hisenda pregunta qui està residint”, va explicar Jordi Rovira.
Finalment, l’advocat fiscalista va valorar que el nombre d’inspeccions d’Hisenda basades en aquesta mena d’informació no ha parat de créixer en els últims anys, gràcies a la utilització de les eines de big data i a la Intel·ligència Artificial. A més, “en la mesura en la qual estiguem en un procés de control i recerca en favor de l’Administració, la protecció de dades, sempre que aquests no s’embenen a tercers, no aplica”, va concloure.
Noticia extreta de: https://www.autonomosyemprendedor.es/
Descobreix mes noticies a l’apartat de actualitat