La Direcció General de Tributs aclareix la possibilitat d’exempció per reinversió en habitatge habitual motivat pel teletreball.

reinversión

La Direcció General de Tributs aclareix la possibilitat d’exempció per reinversió en habitatge habitual motivat pel teletreball.

La Direcció General de Tributs ha analitzat la possibilitat d’aplicar l’exempció per reinversió d’habitatge habitual en un cas on no consolidada la condició d’habitatge habitual es procedirà a la seva alienació i reinversió per motiu de falta d’espai per a dur a terme el règim de teletreball imposat per l’empresa al propietari.

La exempció per reinversió en habitatge habitual ha estat àmpliament tractada per la doctrina i jurisprudència ja que en ella concorren una sèrie de conceptes jurídics susceptibles d’interpretació. Si bé aquests conceptes es desenvolupen sota supòsits taxats —temps de permanència en l’habitatge, motius de l’alienació, etc.—, la interpretació que poden fer contribuent i Administració de la mateixa norma pot, com sabem, diferir.

És per això que és habitual que molta de la doctrina efluent de la Direcció General de Tributs veure’s precisament sobre aquest tipus de conceptes jurídics subjectes, en major o menor grau, a interpretació. Doncs bé, es planteja a la Direcció General de Tributs la següent qüestió: la consultant va adquirir, al novembre de 2019, juntament amb el seu cònjuge, el seu habitatge habitual. Manifesta la seva intenció d’alienar el seu habitatge en propietat i reinvertir l’import adquirit en l’adquisició d’un nou habitatge habitual. La circumstància al·legada per a justificar el canvi de residència és la falta d’espai per a exercir, per part de tots dos cònjuges, les seves activitats laborals mitjançant la modalitat de treball no presencial, és aplicable l’exempció per reinversió en habitatge habitual?

Com diem, aquí concorren diverses qüestions:

Consideració de l’habitatge com a habitatge habitual

A aquest efecte hem de remetre’ns, com fa la consulta, a la definició d’habitatge habitual que es recull en l’article 41 bis del RIRPF:

«1. Als efectes previstos en els articles 7.t), 33.4.b), i 38 de la Llei de l’Impost es considera habitatge habitual del contribuent l’edificació que constitueixi la seva residència durant un termini continuat de, almenys, tres anys.

No obstant això, s’entendrà que l’habitatge va tenir el caràcter d’habitual quan, malgrat no haver transcorregut aquest termini, es produeixi la defunció del contribuent o concorrin altres circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi de domicili, com ara celebració de matrimoni, separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció de la primera ocupació, o canvi d’ocupació, o altres anàlogues justificades»

A més d’aquesta qüestió temporal s’estableix l’obligació que l’habitatge sigui efectivament habitada pel contribuent i la residència en ella tingui el caràcter de permanent. Per tant, se’ns estableix aquí un criteri objectiu que no pot ser interpretable —el límit mínim temporal de tres anys per a la consideració d’habitual de l’habitatge— i, d’altra banda, se’ns estableixen dos criteris subjectes a interpretació: necessitat de canvi de residència per «concórrer altres circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi de domicili» i el caràcter de de permanència en el temps de la intenció de residir en ella.

Qüestió controvertida: falta d’espai per a l’acompliment de l’activitat laboral en la modalitat de teletreball

I la resolució a la qüestió plantejada que fa la Consulta Vinculant (V2476-21), de 29 de setembre de 2021, determina els següents criteris:

«D’aquesta redacció es desprèn que, excepte en el cas de defunció, en el qual l’exempció opera de manera automàtica, davant la concurrència de concretes circumstàncies, aquestes han d’exigir “necessàriament” el canvi de domicili o el no poder arribar a ocupar l’habitatge adquirit, segons sigui procedent. Havent d’existir una relació directa entre la causa i l’efecte. Assenyalar que, la LIRPF cita també com a circumstància l’obtenció de “ocupació més avantatjosa” (disposició addicional vintena tercera).

L’expressió reglamentària “circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi de domicili” comporta una obligatorietat en aquest canvi. El terme “necessàriament” és un adverbi de manera que, d’acord amb el Diccionari de la Reial Acadèmia, significa amb o per necessitat o precisió. Al seu torn, el terme “necessitat” pot indicar tot allò a què és impossible sostreure’s, faltar o resistir. Encara és més esclaridor el substantiu precisió, inclòs en la definició de “necessàriament”, perquè suposa obligació o necessitat indispensable que força i precisa a executar una cosa. Finalment, confirma l’anterior una de les definicions de “necessari”: Es diu del que es fa i executa obligat d’una altra cosa, com a oposat a voluntari i espontani.

En conseqüència, l’aplicació d’aquesta norma requereix plantejar-se si davant una determinada situació, canviar de domicili és una opció per al contribuent o queda al marge de la seva voluntat o conveniència; és a dir, que el fet que concorri una de les circumstàncies enumerades o altres anàlogues no és determinant per si sol, ni suposa sense més, una excepció a l’exigència del termini general de residència efectiva durant tres anys. En el primer dels casos, és a dir, si el contribuent manté la possibilitat de triar, no s’estarà en presència d’una circumstància que permeti excepcionar el termini de tres anys, i per tant, si el contribuent decideix canviar de domicili, no per això l’habitatge aconseguirà la consideració d’habitual. En la mateixa línia, pot afirmar-se que si es prova la concurrència de circumstàncies anàlogues a les enumerades per la normativa es podrà excepcionar el termini de tres anys, sempre que les mateixes exigeixin també el canvi de domicili.

Arribats a aquest punt, és necessari determinar si les circumstàncies concretes que concorren en cada cas, descrites pel contribuent, exigeixen el canvi de domicili.

Respecte a argumentar el canvi de residència en la reduïda superfície de la mateixa davant la necessitat d’un espai addicional en el qual la consultant i el seu cònjuge puguin desenvolupar les seves activitats laborals a través de la modalitat de treball no presencial, cal assenyalar que, la normativa de l’Impost no inclou específicament, entre les circumstàncies que necessàriament exigeixen el canvi de domicili -traslladant-se a un altre habitatge més gran-, l’absència d’espai per a teletreballar».

D’aquesta manera, es desprèn de l’anàlisi semàntica que fa Tributs, a fi d’interpretar quin ha estat la intenció del legislat en redactar la norma com ho realitza, que no pot permetre’s aplicar l’exempció per reinversió en habitatge habitual quan no existeixi l’efectiva obligació de dur a terme el canvi d’habitatge, és a dir, malgrat la sobrevinguda precarietat que pot suposar per als cònjuges consultants l’haver de treballar en un immoble que no permet dur a terme correctament les seves obligacions laborals, no determina això l’obligada «necessitat» de portar un canvi de domicili.

No obstant això, amb bona prudència, remarca la esmentada consulta que:

«En tractar-se de qüestions de fet aquesta Subdirecció General no pot entrar a valorar el seu abast ni conseqüències, ni, per tant, la decisió adoptada. En conseqüència, cal concloure que les circumstàncies podrien justificar o no el canvi d’habitatge o la seva no ocupació, d’acord amb l’assenyalat anteriorment.

El contribuent haurà de poder justificar prou les circumstàncies com a necessàries per qualsevol mitjà de prova admès en Dret, segons disposa l’article 106 de la Llei General Tributària (Llei 58/2003, de 17 de desembre, BOE del 18), davant els òrgans de gestió i inspecció de l’Administració Tributària als qui correspondrà valorar-les, a requeriment d’aquests, sent aquest el moment, i no un altre anterior, d’aportar les proves que estimi oportunes».

Si tens qualsevol dubte ens pots contactar a través de la nostra pàgina de contacte.