11 oct. Llei de creació i creixement d’empreses publicada en el BOE («Llei crea i creix»)
El BOE del 29 de setembre de 2022 publica la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, que busca fomentar el dinamisme del teixit productiu i respon a les recomanacions específiques realitzades per diferents organismes internacionals per a millorar el clima de negocis i augmentar la grandària i la productivitat de les empreses a Espanya.
Mesures per a agilitzar la creació d’empreses
La nova llei modifica la LSC per a fixar el capital mínim per a la constitució de societats de responsabilitat limitada en un euro, amb supressió de l’exigència de 3.000 euros de capital social mínim abans vigent. Això porta aparellada l’eliminació de la possibilitat que una societat opti per constituir-se en règim de formació successiva, ja que aquest és un règim concebut per a possibilitar la constitució d’una societat de responsabilitat limitada amb un capital social inferior al mínim legal de 3.000 euros, que desapareix. La seva supressió s’acompanya d’una disposició que precisa la forma en què les societats subjectes al mateix que ho desitgin poden deixar d’estar-ho sense menyscapte de tercers.
Així mateix, per a les societats de responsabilitat limitada amb capital social inferior a 3.000 euros s’introdueixen dues regles específiques en favor dels creditors:
- Haurà de destinar-se a reserva legal almenys el 20% del benefici fins que la suma de la reserva legal i el capital social aconsegueixi l’import de 3.000 euros.
- En cas de liquidació, si el patrimoni de la societat fos insuficient per a atendre el pagament de les obligacions socials, els socis respondran solidàriament de la diferència entre l’import de 3.000 euros i la xifra del capital subscrit.
Al seu torn, la norma impulsa la utilització del sistema de tramitació telemàtica Centre d’Informació i Xarxa de Creació d’Empreses (CIRCE) i el Document Únic Electrònic (DUE). De manera paral·lela, es modifiquen els articles 15 i 16 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, per a dotar-los de major precisió en els tràmits que es duen a terme i millorar l’ús del sistema CIRCE. Per exemple, en relació amb la constitució de societats de responsabilitat limitada sense estatuts tipus s’estableix l’ús d’escriptura pública amb format estandarditzat per a agilitzar la tramitació, es redueix el termini en què el registrador haurà d’inscriure de manera definitiva l’escriptura de constitució en el registre mercantil i es precisa que la seva publicació en el BORME estarà exempta del pagament de taxes.
La reforma de CIRCE es completarà amb la pròxima transposició de la Directiva (UE) 2019/1151 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019; que exigeix, entre altres aspectes, que una societat de responsabilitat limitada pugui registrar-se íntegrament en línia en uns terminis determinats.
Finalment, es deroga el títol XII de la LSC, relatiu a la societat limitada nova empresa, desapareixent amb això aquesta especialitat de societat limitada.
Millora de la regulació i eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques
En aquest àmbit, es modifica la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.
S’inclou un reforç de les finestretes que els operadors poden usar per a reclamar, amplia la legitimació de manera que qualsevol ciutadà pugui interposar reclamacions sense necessitat de ser interessat, s’especifica que la necessitat i proporcionalitat dels límits o requisits relacionats amb l’accés i l’exercici de les professions reglades es ponderarà conforme al Reial decret o 472/2021, de 29 de juny, i es reforcen els mecanismes de cooperació entre administracions. Així mateix, es crea un Observatori de Bones Pràctiques Reguladores.
D’altra banda, es modifica la LJCA quant al recurs contenciós administratiu que pot interposar la CNMC enfront de qualsevol disposició de caràcter general o actuació de qualsevol autoritat competent que es consideri contrària a la llibertat d’establiment o de circulació. Es realitzen determinats ajustos al procediment per a la garantia de la unitat de mercat conforme al criteri jurisprudencial establert fins al moment i diverses modificacions normatives adoptades des de la seva aprovació.
Finalment, en aquest àmbit es modifica la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis, ampliant el catàleg d’activitats exemptes de llicència.
Lluita contra la morositat comercial
A fi de millorar el compliment de la Llei de lluita contra la morositat comercial, s’incorporen les següents mesures:
- Impuls de la transparència respecte als períodes de pagament de les operacions comercials (es crearà i regularà un Observatori Estatal de la Morositat Privada).
- Ampliació de l’obligació d’expedir i remetre factures electròniques a tots els empresaris i professionals. Les empreses de menor grandària comptaran amb un període transitori de dos anys des de l’aprovació del desenvolupament reglamentari per a la seva implementació, mentre que les grans empreses hauran de fer-ho en una primera etapa.
- Incorporació d‘incentius per al compliment dels terminis de pagament (tant com criteri d’accés a les subvencions públiques com reforçant-se la normativa de contractació pública per a garantir que els adjudicataris abonin en temps el preu pactat amb els subcontractistes).
- Introducció de l’obligació que les societats mercantils indiquin en les seves memòries anuals el període mitjà de pagament als seus proveïdors o el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa de morositat.
Millora de les vies de finançament per a promoure el creixement empresarial
Finalment, s’inclouen mesures per a potenciar els instruments de finançament del creixement empresarial, flexibilitzant els mecanismes de finançament alternatiu com el micromecenatge, la inversió col·lectiva i el capital de risc.
- El capítol V de la nova llei introdueix un nou règim jurídic per a les plataformes de finançament participatiu o «plataformes de micromecenatge». S’adapta a la legislació espanyola el règim jurídic establert en l’àmbit europeu, perquè les plataformes autoritzades a Espanya puguin prestar els seus serveis lliurement en tot el territori de la UE. Es reforça la protecció dels inversors i es permet la creació d’instruments per a agrupar-los i reduir costos de gestió. Per a ampliar l’univers de projectes empresarials elegibles s’eleven els llindars d’inversió per projecte de 2 a 5 milions d’euros i es modifiquen els límits d’inversió per projecte per a inversors detallistes, que passen a ser el més alt entre 1.000 euros o el 5% de la riquesa.
- El capítol VI introdueix un conjunt de reformes per a impulsar i millorar la inversió col·lectiva i el capital de risc a Espanya. S’amplia el tipus d’empreses en les quals poden invertir aquestes entitats, incloent-hi empreses financeres amb un alt component tecnològic; s’amplien les figures reconegudes per a fons tancats; i, en relació amb les Institucions d’Inversió Col·lectiva, s’elimina el caràcter obligatori de l’informe trimestral, s’estableixen els mitjans telemàtics com a mitjà de comunicació per defecte i es flexibilitza el règim de diversificació d’inversions de les entitats de capital de risc.
Entrada en vigor de la norma
L’entrada en vigor de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, es produirà als 20 dies de la seva publicació en el BOE, excepte:
- El capítol V, que entrarà en vigor a partir del 10 de novembre de 2022.
- L’article 12, relatiu a la facturació electrònica entre empresaris i professionals, que produirà efectes, per als empresaris i professionals la facturació anual dels quals sigui superior a 8.000.000 d’euros, a l’any d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari. Per a la resta dels empresaris i professionals, produirà efectes al cap de dos anys d’aprovar-se aquest desenvolupament reglamentari. Al seu torn, l’entrada en vigor d’aquest article 12 està supeditada a l’obtenció de l’excepció comunitària als articles 218 i 232 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l’impost sobre el valor afegit.