12 maig Quins tipus de testaments existeixen a Espanya?

Quins tipus de testaments existeixen a Espanya?

El testament és l’acte mitjançant el qual una persona disposa dels seus béns per a després de la seva mort. A més s’analitza qui pot i qui no pot realitzar un testament, així com els diferents tipus de testament que es regulen en el Codi Civil com a testament obert, tancat, hològraf, militar, marítim o fet en país estranger.

El testament i els seus diferents tipus en el Codi Civil

El testament es defineix com l’«acte pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d’ells» (art. 667 del CC).

El Codi Civil regula els testaments en els arts. 662 i següents, començant per analitzar qui pot i qui no pot testar.

Podran realitzar testament:

Tots aquells que no ho tinguin prohibit expressament per llei.
Les persones amb discapacitat quan, segons el parer del notari, puguin comprendre i manifestar l’abast de les seves disposicions.

Per contra, no poden realitzar testament:

Els menors de 14 anys.
Els que en el moment de testar no puguin conformar o expressar la seva voluntat ni encara amb ajuda de mitjans o suports per a això.

QÜESTIÓ

Qui pot ser testimoni en un testament?

Com a norma general no podran ser testimonis en els testaments:

• Els menors d’edat.
• Els que no entenguin l’idioma del testador.
• Els que no presentin el discerniment necessari per a desenvolupar la labor testifical.
• El cònjuge o els parents dins del quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat del notari autoritzador i els qui tinguin amb aquest relació de treball

Quins tipus de testament es regulen en el Codi Civil?

El Codi Civil fa una primera distinció entre testaments comuns i especials, diferenciant a continuació dins dels comuns els testaments hològrafs, oberts, i tancats, i dins dels especials els testaments militars, marítims i fets en país estranger.

 

El testament hològraf

El testament hològraf, regulat en els arts. 688 a 693 del CC,  és aquell escrit pel testador, i que ha de reunir els següents requisits:

•  Només podrà atorgar-se per persones majors d’edat.
• Ha d’estar escrit tot ell i signat pel testador.
• Ha d’indicar l’any, mes i dia en què s’atorga.
• Si conté paraules ratllades, esmenades o entre línies, les salvarà el testador sota la seva signatura.
• Pot atorgar-se en l’idioma del testador.

El Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre aquests requisits en diferents sentències, podent citar com a exemple la STS núm. 682/2014, de 25 de novembre, ECLI:ÉS:TS:2014:4721, que recull:

«(…) és un veritable testament hològraf que reuneix els requisits formals, és a dir, la seva voluntat ‘resulta expressada en la forma requerida per la llei’ com ja deia l’antiga sentència de 7 juny 1923 i ressalta la del 28 setembre 1998 . Requisits que són i es compleixen en el present cas, conforme a l’article 688 del Codi  civil , l’autografia  total ( sentència de 28 setembre 1998 ), la signatura (‘habitual o usual’ diu la sentència de 5 maig 2011 ), la data ( sentència de 10 a febrer de 1994 ), el salvar ratllades ( sentències de 24 febrer 1961 , 4 novembre 1961 ) (…)».

El testament hològraf haurà de protocol·litzar-se, presentant-lo, en els cinc anys següents a la defunció del testador, davant notari. Aquest estendrà l’acta de protocol·lització de conformitat amb la legislació notarial, tal com disposa l’art. 689 del Codi  Civil.

Per part seva, la persona que tingui en el seu poder un testament hològraf tindrà l’obligació de presentar-lo davant notari en el termini dels 10 dies següents a aquell en el qual tingui coneixement de la defunció del testador. L’incompliment d’aquest deure comportarà que se li faci responsable dels danys i perjudicis que hagi causat.

També podrà presentar-ho qualsevol que tingui interès en el testament com a hereu, legatari, marmessor o en qualsevol altre concepte.

Presentat el testament hològraf i acreditat la defunció del testador, es procedirà a la seva adveració conforme a la legislació notarial. Per adveració s’entén la certificació, o autenticació de la seva autoria i veracitat. Una vegada adverat el testament i acreditada la identitat del seu autor, es procedirà a la seva protocol·lització (arts. 691 i 692 del Codi  Civil).

Finalment, l’art. 693 del Codi Civil afegeix que, si el notari considera acreditada l’autenticitat del testament, autoritzarà l’acta de protocol·lització, en la qual faran constar les actuacions realitzades i, si escau, les observacions manifestades.

Si el testament no fos adverat, per no acreditar-se prou la identitat de l’atorgant, es procedirà a l’arxivament de l’expedient sense protocol·litzar aquell.

Autoritzada o no la protocol·lització del testament hològraf, els interessats no conformes podran exercir els seus drets en el judici que correspongui.

QÜESTIÓ

Com ha d’interpretar-se un testament hològraf?

La sentencia del Tribunal Supremo n.º 1302/2006, de 19 de diciembre, ECLI:ES:TS:2006:7802, estableix que:

«Entre els mitjans d’interpretació testamentària es troben primordialment els següents: l’element  literal o gramatical, del qual procedeix partir segons el propi article 675 i, a més, amb la presumpció que les paraules utilitzades pel testador reprodueixen fidelment la seva voluntat (STS de 18 de juliol de 2005 ); els elements sistemàtic, lògic i finalista, empleats de manera conjunta o combinada, sobre la base de la consideració del testament com a unitat (STS de 31 de desembre de 1992 ); els elements de prova extrínsecs, que són admesos per les doctrines científica i jurisprudencial (entre altres, SSTS de 29 de desembre de 1997, 18 de juliol de 1998, 24 de maig de 2002 i 21 de gener de 2003 ), ja siguin coetanis, previs o posteriors a l’acte testamentari».

El testament obert

El testament obert es regula en els articles 694 i següents del Codi Civil, si bé la seva definició ve donada en l’art. 679 que estableix que:

«És obert el testament sempre que el testador manifesta la seva última voluntat en presència de les persones que han d’autoritzar l’acte, quedant assabentades del que en ell es disposa».

Dins del testament obert és important distingir dues modalitats:

• El testament obert davant notari, que es caracteritza per la intervenció de la figura del notari, testimonis i a vegades altres persones depenent de les circumstàncies personals que envolten al testador.

En principi el testament obert ha d’atorgar-se davant notari hàbil per a actuar en el lloc de l’atorgament, si bé existeixen excepcions.

Quant a les formalitats d’aquesta modalitat destaca:

• El testador expressarà oralment o per escrit o mitjançant qualsevol mitjà tècnic, material o humà la seva última voluntat al notari.
• El notari redactarà el testament conformement a la voluntat del testador i amb expressió del lloc, any, mes, dia i hora del seu atorgament.
• El notari advertirà al testador del dret que ostenta de llegir-lo per si mateix.
• Una vegada advertit, ho llegirà el notari en veu alta perquè el testador manifesti si està conforme amb la seva voluntat.
• Si estigués conforme, serà signat en l’acte pel testador que pugui fer-lo i, en el seu cas, pels testimonis i altres persones que hagin de concórrer.
• Si el testador declara que no sap o no pot signar, ho farà per ell i a petició seva un dels testimonis.

A l’acte d’atorgament hauran de concórrer dos testimonis idonis punt si el testador declara que no sap o no pot signar, com quan el testador o el notari així ho sol·licitin.

També hauran de concórrer:

• Els testimonis de coneixement, si n’hi hagués, els qui podran intervenir a més com a testimonis instrumentals. (Recordi’s que els testimonis de coneixement són aquells que intervenen en l’autorització d’un document amb la finalitat d’identificar als atorgants que el notari no coneix de manera directa, mentre que els instrumentals són aquells que signen al costat del notari el fet i el contingut de l’atorgament).
• Els facultatius que haguessin reconegut al testador incapacitat.
• L’intèrpret que hagués traduït la voluntat del testador a la llengua oficial empleada pel notari.
• El testament obert sense intervenció de notari és aquell que, per les especials dificultats que implica la presència del mateix (casos de perill imminent de mort i d’epidèmia) s’atorgarà davant testimonis.

El nombre de testimonis exigits en el CC varia en funció de si es tracta d’un perill imminent de mort del testador, i en aquest cas seran necessaris 5 testimonis, o si es tracta d’una epidèmia, i en aquest cas el nombre de testimonis requerits serà de tres.

El Tribunal Suprem en la seva sentència núm. 694/2009, de 4 de novembre, ECLI:ÉS:TS:2009:6848, equipés en aquests casos als testimonis amb el notari en els següents termes: «(…) En tractar-se d’un testament obert, ha de complir-se el que s’estableix en l’Art. 695 CC , que exigeix que el testador manifesti oralment o per escrit la seva voluntat davant el Notari, substituït en aquest cas pels cinc testimonis, que de fet compleixen el mateix rol. Aquesta manifestació constitueix la declaració de voluntat precisa per a l’existència de testament (STS de 27 juny 2000 )».

Si transcorren dos mesos des que el testador hagi sortit del perill de mort, o des del cessament de l’epidèmia aquest testament quedarà ineficaç.

També quedarà ineficaç el testament si dins dels tres mesos següents a la defunció no s’acudeix al notari competent perquè l’elevi a escriptura pública, ja s’hagi atorgat per escrit, ja verbalment.

Cal tenir en compte que els testaments atorgats sense autorització del notari seran ineficaços si no s’eleven a escriptura pública i es protocol·litzen en la forma previnguda en la legislació notarial (art. 704 del Codi Civil).

El testament tancat

El testament tancat es defineix en l’art. 680 del CC en els següents termes:

«El testament és tancat quan el testador, sense revelar la seva última voluntat, declara que aquesta es troba continguda en el plec que presenta a les persones que han d’autoritzar l’acte».

La seva regulació la contenen els arts. 706 i següents del Codi Civil.

El testament tancat ha de ser escrit i si el testador l’escrivís de pròpia mà posarà la seva signatura al final. Si estigués escrit per qualsevol mitjà tècnic o per una altra persona a prec del testador, aquest posarà la seva signatura en totes les seves fulles i al peu del testament. Si el testament s’ha redactat en suport electrònic, haurà de signar-se amb una signatura electrònica reconeguda.

En tot cas, abans de la signatura hauran de salvar-se les paraules esmenades, ratllades o escrites entre línies.

L’art. 707 del Codi Civil conté les solemnitats que s’observaran en l’atorgament del testament tancat:

• El paper que contingui el testament es posarà dins d’una coberta, tancada i segellada de manera que no pugui extreure’s aquell sense trencar aquesta.
• El testador compareixerà amb el testament tancat i segellament, o el tanqués i segellés en l’acte, davant el notari que hagi d’autoritzar-lo.
• En presència del notari, manifestés el testador per si, o per mitjà d’interpreti, que el plec que presenta conté el seu testament, expressant si es troba escrit i signat per l’o si està escrit de mà aliena o per qualsevol mitjà mecànic i signat al final i en totes les seves fulles per l’o per una altra persona a petició seva.
• Sobre la coberta del testament estendrà el notari la corresponent acta del seu atorgament, expressant el número i la marca dels segells amb què està tancat, i donant fe del coneixement del testador o d’haver-se identificat la seva persona i de trobar-se, al seu judici, el testador amb la capacitat legal necessària per a atorgar testament.
• Estesa i llegida l’acta, la signés el testador que pugui fer-lo i, en el seu cas, les persones que hagin de concórrer, i l’autoritzés el notari amb el seu signe i signatura. En el cas que el testador no sabés o no pogués signar, el farà per ell i a petició seva un dels dos testimonis idonis que en aquest cas han de concórrer. (S’expressarà aquesta circumstància de donar-se la mateixa)
• Hauran de concórrer a l’acte d’atorgament, dos testimonis idonis, si així ho sol·licités el testador o notari.

L’art. 708 del Codi Civil estableix la prohibició de dur a terme testament tancat per a aquelles persones que no sàpiguen o no puguin llegir.

Una vegada el testament tancat sigui autoritzat, el notari el lliurarà al testador, després de posar en el protocol corrent còpia autoritzada de l’acta d’atorgament.

El testador podrà conservar en el seu poder el testament tancat, o encomanar el seu guarda a persona de la seva confiança, o dipositar-lo en poder del notari autoritzador perquè el guardi en el seu arxiu.

La persona que tingui en el seu poder un testament tancat haurà de presentar-lo davant notari competent en els deu dies següents a aquell en què tingui coneixement de la defunció del testador.

El notari autoritzador d’un testament tancat, constituït en dipositari del mateix pel testador, haurà de comunicar, en els deu dies següents al fet que tingui coneixement de la seva defunció, l’existència del testament al cònjuge supervivent, als descendents i als ascendents del testador i, a falta d’aquests, als parents col·laterals fins al quart grau, i si no conegués la seva identitat o domicili, o si ignorés la seva existència, el notari haurà de donar la publicitat que determini la legislació notarial.

L’incompliment d’aquest deure, així com el de la presentació del testament per qui el tingui en el seu poder o pel notari, li farà responsable dels danys i perjudicis causats.

És important tenir en compte que l’art. 713 del Codi Civil, estableix que el que amb dol deixi de presentar el testament tancat que obri en el seu poder dins del termini fixat de 10 dies des del coneixement de la defunció, així com el que el sostragués dolosament del domicili del testador o de la persona que el tingui en guarda o dipòsit i el que ho oculti, trenqui o inutilitzi d’una altra manera, a més de la responsabilitat per danys i perjudicis, perdrà tot dret a l’herència, si ho tingués com a hereu abintestat o com a hereu o legatari per testament.

El testament tancat que no compleixi amb totes les formalitats establertes serà nul. Serà vàlid, no obstant això, com a testament hològraf, si tot ell estigués escrit i signat pel testador i tingués les altres condicions pròpies d’aquest testament.

El testament militar

El testament militar és aquell que en temps de guerra podrà atorgar-se davant un oficial que tingui almenys la categoria de capità per les següents persones:

• Militars en campanya.
• Voluntaris.
• Ostatges.
• Presoners.
• Altres individus emprats en l’exèrcit o que segueixin a aquest.

També podrà atorgar-se davant el capellà o facultatiu que assisteixi al testador, quan es trobi malalt o ferit, o davant qui es trobi al comandament d’un destacament, encara que sigui subaltern.

El Codi Civil recull també la possibilitat d’atorgar testament tancat davant un comissari de guerra, que exercirà les funcions de notari.

Els testaments militars seran remesos al més aviat possible a la caserna general i per aquest, al Ministeri de Defensa.

Si hagués mort el testador, el Ministeri serà l’encarregat de remetre el testament al Col·legi Notarial corresponent a l’últim domicili del difunt; si aquest no anés conegut, es remetrà al Col·legi Notarial de Madrid, que al seu torn el remetrà al notari corresponent a l’últim domicili del testador.

El testament militar caduca als quatre mesos després que el testador hagi deixat d’estar en campanya.

Igualment, podrà atorgar-se testament militar de paraula davant dos testimonis, durant una batalla, assalt, combat i generalment en tot perill pròxim a l’acció de guerra. Malgrat l’anterior, aquest testament quedarà ineficaç si el testador se salva del perill en la consideració del qual va testar, o si encara que no se salvés, no es formalitzés pels testimonis davant l’auditor de guerra o funcionari de justícia que segueixi a l’exèrcit.

El testament marítim

L’art. 722 del Codi Civil es refereix als testaments marítims com aquells testaments oberts o tancats atorgats durant un viatge marítim, i que reuneixin els següents requisits formals:

 

• Si el vaixell és de guerra, davant el comptador o el que exerceixi les seves funcions, en presència de dos testimonis idonis, que vegin i entenguin al testador. El comandant del vaixell, o el que faci les seves vegades, posarà a més el seu vistiplau.
• En els vaixells mercants autoritzarà el testament el capità, o el que faci les seves vegades, amb assistència de dos testimonis idonis.
• En un i un altre cas els testimonis es triaran entre els passatgers, si n’hi hagués; però un d’ells, almenys, ha de poder signar, el qual ho farà per si i pel testador, si aquest no sap o no pot fer-ho.
• Els testaments oberts, tancats i hològrafs seran esmentats en el diari de navegació, així mateix, en el cas dels oberts, aquests seran custodiats pel comandant o pel capità.

Si el vaixell arribés a un port estranger on hi hagi agent diplomàtic o consular d’Espanya, el comandant del de guerra, o el capità del mercant, lliurarà a aquest agent copia del testament obert o de l’acta d’atorgament del tancat, i de la nota presa en el diari.

Quan el vaixell, sigui de guerra o mercant, arribi al primer port del Regne, el comandant o capità lliurarà el testament original, tancat i segellament, a l’autoritat marítima local, amb còpia de la nota presa en el diari; i, si hagués mort el testador, certificació que l’acrediti, sent remès sense dilació per l’autoritat marítima al Ministeri de la Marina.

A tenor de l’art. 728 del Codi Civil, quan el testament hagi estat atorgat per un estranger en vaixell espanyol, el ministre de Marina remetrà el testament al d’Estat, perquè per la via diplomàtica se li doni el curs que correspongui.

Els testaments marítims caducaran passats quatre mesos, comptats des que el testador desembarqui en un punt on pugui testar en la forma ordinària.

A TENIR EN COMPTE.

Si hi hagués perill de naufragi serà aplicable a les tripulacions i passatgers dels vaixells de guerra o mercants el que es disposa en l’art. 720 del CC que regula el testament militar davant dos testimonis en cas de batalla, assalt, combat…

El testament fet en país estranger

L’art. 732 del Codi Civil recull la possibilitat de tots els espanyols de testar fora del territori nacional, subjectant-se a les formes establertes al país en el qual es trobin. Igualment podran testar en alta mar si es troben en un vaixell estranger, amb subjecció a les lleis del país al qual pertanyi.

També s’estableix la possibilitat de realitzar testament hològraf encara que les lleis d’aquests països no admetin aquest testament.

Per contra, el testament mancomunat, prohibit per l’art. 669 del Codi Civil, atorgat per espanyols en un país estranger, no serà vàlid a Espanya a pesar que ho autoritzin les lleis del país on s’hagués atorgat.

També podran els espanyols que es trobin en país estranger atorgar el seu testament, obert o tancat, davant el funcionari diplomàtic o consular d’Espanya que exerceixi funcions notarials en el lloc de l’atorgament. Serà l’agent diplomàtic o consular, qui remetrà, autoritzada amb la seva signatura i segell, còpia del testament obert, o de l’acta d’atorgament del tancat, al Ministeri d’Estat perquè es dipositi en el seu arxiu.

 

Per a més noticies: https://www.ariasassessors.com/actualidad/

Notícia extreta de: https://www.iberley.es/revista/tipos-testamentos-existen-espana-773