01 abr. Atur per a autònoms
Recentment, a través d’un comunicat emès pel Poder Judicial el 2 de febrer de 2024, s’ha donat a conèixer una resolució del Jutjat de lo Social núm. 4 de Santander que marca un canvi significatiu en els requisits per accedir a la prestació per cessament d’activitat per a autònoms. En aquesta sentència, s’estableix que no és indispensable patir pèrdues del 10% per obtenir aquesta prestació, sinó que bastarà demostrar que els ingressos són tan baixos que impedeixen la continuïtat del negoci. Aquest veredicte senta un precedent important en la interpretació de la normativa laboral relacionada amb el cessament d’activitats per motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius.
En el cas en qüestió, l’autònom va aturar la seva activitat comercial després d’un període d’ingressos insuficients, documentant guanys de 5.079 euros el 2021 i una disminució a 1.543 euros el 2022. A més, es van argumentar problemes tècnics, com la manca de cobertura de veu i dades, que van derivar en queixes i pèrdua de clientela. Tot això es va sumar a un context empresarial desafiador, incloent-hi un advertiment de tancament del punt de venda per una baixa productivitat.
Basant-se en aquestes circumstàncies, el demandant va sol·licitar la prestació argumentant que, tot i no haver patit pèrdues superiors al 10%, els ingressos obtinguts van ser tan limitats que van fer inviable continuar amb el negoci. Després d’examinar la normativa vigent, que menciona una sèrie de situacions que justificarien l’obtenció de la prestació, incloses les pèrdues del 10%, el jutge va destacar que “la normativa requereix l’acreditació de motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius determinants de la inviabilitat de continuar amb l’activitat”.
El jutge va afegir que la norma enumera casos en què es comprendria automàticament la presència d’aquests motius que habiliten la prestació, però que aquesta llista no exclou la possibilitat que existeixin altres motius igualment vàlids. Per tant, la sentència conclou que és adequat estimar la demanda, ja que l’autònom “ha demostrat motius econòmics, tècnics i productius determinants de la inviabilitat de continuar amb l’activitat empresarial”.
Aquesta sentència obre la porta a una nova interpretació dels requisits per accedir a la prestació per cessament d’activitat per a autònoms, permetent que aquells que experimentin situacions de viabilitat compromesa, encara que no es tradueixin en pèrdues estrictament quantificables, puguin ser considerats per rebre aquest suport financer. La sentència, susceptible d’apel·lació davant la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, representa un precedent legal significatiu i un possible punt de referència per a casos futurs similars.