Els empleats dels negocis que cobrin dietes de transport ara tindran major exempció en l’IRPF

22 jul. Els empleats dels negocis que cobrin dietes de transport ara tindran major exempció en l’IRPF

El límit exempt de tributar en l’IRPF per despeses de locomoció que paguen autònoms i empreses als seus empleats ha pujat fins als 26 cèntims per quilòmetre. Aquesta desgravació portava 18 anys congelada.

L’import exempt de tributar en l’IRPF de les despeses de desplaçament que els autònoms i negocis paguen als seus assalariats s’ha incrementat des dels 19 fins als 26 cèntims per quilòmetre. Així s’ha publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), després de 18 anys sense modificar-se.

L’increment de les despeses de locomoció exempts de cotitzar en l’IRPF ha estat una de les reclamacions que els economistes porten fent diversos mesos, en un context d’inflació on el combustible ha estat un dels productes que més s’ha incrementat, malgrat ser indispensable per al desenvolupament de l’activitat de milers d’autònoms i negocis.

Segons van valorar a aquest diari des del Consell General d’Economistes (CGE), l’increment dels imports exempts d’IRPF relatius a les despeses de locomoció que paguen autònoms i empreses als seus empleats és una notícia “positiva”, però que encara es troba lluny dels costos reals que suposa l’ús del vehicle per als assalariats. Malgrat això, els economistes van recomanar als autònoms i negocis que no ho hagin fet ja començar a abonar, “com a mínim”, els 26 cèntims per quilòmetre que indica la nova normativa.

A més, la nova ordre publicada en el BOE no fa referència a les dietes alimentoses que els autònoms i negocis paguen als seus assalariats en alguns casos. L’import exempt per aquest concepte porta cinc anys fixat en els 11 euros diaris. No obstant això, els economistes van avisar que aquesta quantitat no es correspon amb el preu d’un menú del dia en moltes parts d’Espanya, per la qual cosa els assalariats hauran de tributar com a retribució en espècie per les quantitats restants.

Els economistes recomanen als negocis pagar un mínim 26 cèntims per quilòmetre

Després de l’increment de la despesa de locomoció exempt de tributar en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), els economistes van recomanar als negocis i autònoms el pagament de, com a mínim, aquesta quantitat als treballadors per compte d’altri que hagin de desplaçar-se en l’exercici de les seves funcions.

“Les empreses haurien d’adequar-se a aquests 26 cèntims per a pagar, com a mínim, aquesta quantia als treballadors que hagin de desplaçar-se durant les seves jornades laborals. S’hauran d’actualitzar en els convenis, i no haurien de quedar-se per sota”, va explicar a aquest diari Rubén Gimeno, director del servei d’Estudis del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) del CGE.

Així mateix, aquesta quantitat -0,26 euros per quilòmetre- podria ser presa com a referència per als autònoms que repercuteixin les despeses de locomoció en les factures que emeten als seus clients. No obstant això, tal com va recordar a aquest diari Rubén Gimeno, els costos reals derivats del combustible i el desgast dels vehicles superen amb escreix aquestes quantitats exemptes.

En concret, el cost real per quilòmetre, segons les estimacions del REAF, rondaria els 47 cèntims. Per tant, en cas que els negocis paguin als seus assalariats aquesta quantitat, haurien de declarar com a retribució en espècie 21 cèntims per cada quilòmetre que realitzin en l’exercici del seu treball. O, cosa que és el mateix, 210 euros per cada 1.000 quilòmetres o 1.050 euros si fes 5.000 quilòmetres anuals desplaçant-se durant la seva jornada laboral.

Davant aquesta situació, l’economista del REAF va qualificar la pujada com a “positiva, ja que portava congelat des de 2005. No obstant això, es queda bastant curt si es té en compte el cost real del desplaçament. La pujada als 26 cèntims només cobreix la inflació acumulada des de llavors. En realitat, les despeses de desgast dels vehicles segueixen sense tenir-se en compte”, va valorar a aquest mitjà.

En paral·lel, una altra de les reclamacions que els economistes porten mesos explicant ha de veure amb l’import exempt de tributar en l’IRPF corresponent a les dietes alimentoses dels assalariats. Segons van recordar, segueix fixat en 11 euros al dia, una xifra que en molts casos és inferior al preu que paguen per un menú del dia.

“Estan exemptes els lliuraments a empleats de productes a preus rebaixats que es realitzin en menjadors d’empresa, incloses les fórmules indirectes de prestació d’aquest servei admeses per la legislació laboral –per exemple, els vals de menjar- la quantia del qual no superi els 11 euros diaris. Si aquesta quantitat fos superior, existirà retribució en espècie per l’excés”, van explicar des del Consell General d’Economistes.

Establint el preu mitjà calculat pel REAF –13 euros-, el desajustament amb l’import exempt de tributar en l’IRPF ascendiria a dos euros diaris. Multiplicant aquesta quantitat per 20 dies de treball mensuals, els assalariats estarien declarant com a retribució en espècie un mínim de 480 euros addicionals cada any.

“Igual que ens han acabat fent cas amb les despeses de locomoció, continuem reclamant que s’incrementi la quantitat exempta en les dietes. Si no s’actualitza, des del CGE continuarem insistint en la necessitat que així es faci”, va valorar a aquest diari Rubén Gimeno.

En aquest punt, cal recordar que, en el cas dels autònoms, els imports màxims deduïbles en concepte de dietes diàries per manutenció dins de les seves declaracions d’IRPF ascendeixen a 26,67 euros diaris. En aquest import es poden incloure els desdejunis, el menjar o el sopar que realitzin durant el dia sempre que es justifiquin correctament, ja que en molts casos es veuen obligats a realitzar-les fora de casa a causa de la seva activitat.

Si vols consultar més notícies: www.ariasassessors.com/actualidad/