La valoració dels béns immobles en l’ITP/AJD i l’ISD a partir de l’1.1.2022

béns immobles

La valoració dels béns immobles en l’ITP/AJD i l’ISD a partir de l’1.1.2022

L’entrada en vigor de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, fruit d’una transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc, ha introduït en l’àmbit d’aplicació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD) i de l’impost sobre successions i donacions (ISD) el concepte de valor de referència.

Previsiblement, la Direcció General del Cadastre publicarà els valors de referència a partir de l’1 de gener del 2022, fet que determinarà per als béns immobles que aquesta magnitud es constitueixi en la base imposable de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l’impost sobre successions i donacions.

A continuació, es tracten els conceptes fonamentals que cal tenir en compte sobre aquest tema i el procediment de comprovació de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) pel que fa als valors declarats pels contribuents.

Valor de referència

És determinat per la Direcció General del Cadastre com a resultat de l’anàlisi dels preus de totes les compravendes d’immobles amb intervenció de fedatari públic, en funció de les dades de cada immoble que consten en el cadastre immobiliari.

El valor de referència d’un immoble és una de les característiques econòmiques de la seva descripció cadastral i és una dada pública consultable a la seu electrònica del cadastre. És configurat com el valor mínim de tributació. En tot cas, la base imposable és el valor declarat, preu o contraprestació pactada si alguna d’aquestes magnituds fos superior al valor de referència.

Quan els obligats tributaris considerin que la determinació del valor de referència ha perjudicat els seus interessos legítims, podran sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació impugnant el valor de referència. L’Agència Tributària de Catalunya resoldrà sobre la qüestió, amb informe preceptiu previ i vinculant de la Direcció General del Cadastre, la qual haurà de ratificar o corregir el valor de referència.

Valor de mercat

En defecte del valor de referència, la base imposable de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i del de successions i donacions és el valor de mercat del bé en qüestió, el qual es pot definir com el preu més probable pel qual es podria vendre, entre parts independents, un bé lliure de càrregues.

Per comprovar el valor dels béns i drets, l’Agència Tributària de Catalunya utilitza els criteris que s’especifiquen en el document Valors bàsics per a la comprovació de béns immobles, sobre la base del qual determina el que entén com a valor de mercat del bé o dret gravat per l’impost.

Valor mínim

El valor de referència és la base mínima de tributació de l’immoble. Si l’immoble no té assignat un valor de referència o bé aquest no pot ser certificat per la Direcció General del Cadastre, la base imposable serà la més alta de les magnituds següents: el valor declarat pels interessats, el preu o contraprestació pactada o el valor de mercat, sens perjudici de comprovació administrativa.

Cal assenyalar també que l’Administració tributària disposa de facultats de comprovació del valor dels béns i drets transmesos, i que, davant la impossibilitat de dur a terme adequadament un dictamen pericial de tots i cadascun dels béns transmesos, les Instruccions de comprovació de valors de béns immobles, que s’aproven cada any i es publiquen a la seu de l’ATC, estableixen criteris de comprovació prioritària aplicables als immobles que no tinguin valor de referència assignat en la data del fet imposable.

L’Agència no comprovarà el valor declarat pel contribuent sempre que compleixi totes les condicions que s’estableixen en aquestes instruccions (valor cadastral per coeficient i altres elements determinats en la instrucció).

Procediment de comprovació de l’ATC pel que fa als valors declarats

En els casos en què el bé immoble disposi de valor de referència, si un contribuent declara per sota d’aquest valor, l’Agència Tributària de Catalunya incoarà el procediment corresponent per regularitzar-ne, si escau, la situació tributària mitjançant una liquidació. El contribuent podrà impugnar el valor de referència interposant recurs de reposició contra aquesta liquidació. També podrà formular al·legacions en la tramitació del procediment.

L’ATC resoldrà els recursos amb informe previ, preceptiu i vinculant, de la Direcció General del Cadastre, el qual haurà de ratificar o corregir el valor de referència.

En canvi, en els casos en què el bé immoble no disposi de valor de referència, si un contribuent declara per sota dels criteris expressats en les instruccions esmentades, l’expedient es declararà de comprovació prioritària i l’Agència Tributària de Catalunya aplicarà els criteris que s’especifiquen en el document Valors bàsics per a la comprovació de béns immobles per determinar el que l’Administració entén com a valor de mercat del bé o dret gravat per l’impost.

Només si aquest valor és superior al que s’ha declarat, el contribuent rebrà una proposta de liquidació complementària, contra la qual podrà presentar al·legacions i les proves que estimi adients.

En cas que l’ATC confirmi la liquidació complementària, el contribuent encara podrà promoure el procediment de taxació pericial contradictòria que regulen l’article 135 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i els articles 161 i 162 del Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs.

La valoració dels béns immobles en l’impost sobre el patrimoni a partir de l’exercici 2022 (autoliquidació el 2023)

L’entrada en vigor de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, fruit d’una transposició de la Directiva 2016/1164, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal, també ha introduït en l’àmbit de l’aplicació de l’impost sobre el patrimoni el concepte de valor de referència.

En aquest sentit, els béns de naturalesa urbana o rústica s’hauran de computar pel valor de referència si aquest valor ha estat emprat o s’hagués d’haver emprat com a base imposable dels tributs que graven l’adquisició del bé. Els béns adquirits pels contribuents amb anterioritat a l’entrada en vigor del valor de referència no estaran afectats per la publicació d’aquest valor.