Primeres multes a un centenar d’empreses pel registre horari de la jornada laboral

Primeres multes a un centenar d’empreses pel registre horari de la jornada laboral

Compartim aquesta interessant notícia amb vosaltres LaVanguardia, on informa que ja existeixen multes a les empreses per incompliment en el regisitre horari dels seus treballadors. us recordem en aquest article més informació sobre aquesta normativa.

“El Ministeri de Treball va publicar aquest dimarts el seu primer balanç de l’aplicació de la nova normativa sobre el registre obligatori de la jornada, que tanta polseguera va aixecar fa uns mesos. Entre maig i octubre, els inspectors de Treball van obrir 2.000 expedients relacionats en exclusiva amb la implantació i aplicació d’un sistema diari per controlar quantes hores treballa la plantilla. Fins ara, la Inspecció de Treball ha finalitzat mig miler d’ells. dels expedients conclosos, 107 han acabat amb una sanció. És a dir, han estat multades el 20 % de les empreses inspeccionades només pel seu sistema per fitxar.

A el temps, altres 189 expedients han vingut acompanyats d’un requeriment per a esmenar situacions irregulars. De no fer-ho, l’empresa inspeccionada s’arrisca a rebre una sanció. Fins al moment, les infraccions per procediments de la Inspecció relacionats amb el registre horari ascendeixen a 113.000 euros. Pel que, de mitjana, a les empreses infractores se’ls reclamen uns 1.000 euros de multa. El règim sancionador de la llei oscil·la entre els 626 i els 6.250 euros.

Al 2020 es posarà en marxa una campanya específica sobre el control de la jornada laboral

Quan la nova norma va entrar en vigor al maig, les organitzacions d’inspectors ja van mostrar el seu convenciment que el seu efecte, més que en el volum de les multes, s’anava a reflectir a la llarga en la reducció de les hores treballades que ni es paguen ni es cotitzen.

La llei obliga els empresaris a portar un registre diari de la jornada de tots els seus treballadors, mitjançant un sistema fiable i que no es pugui manipular. Una informació que ha d’estar a disposició de cada assalariat i dels representants dels treballadors. La mesura, aprovada pel departament que comanda -ara en funcions- Magdalena Valerio, busca contribuir a que es redueixi el frau en la contractació a temps parcial i en la realització d’hores extres que ni es paguen ni es compensen amb descans. Es tracta d’abusos en el mercat laboral que engreixen l’economia submergida, minven les arques de la Seguretat Social, a més de ser una pràctica de competència deslleial. Tal com recull l’última EPA, entre juliol i setembre passat es van realitzar gairebé 5,4 milions d’hores extres a la setmana, de les que 2,2 milions no estaven remunerades.

Segons les dades facilitades aquest dimarts pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, totes les actuacions relacionades amb el temps de treball de l’últim semestre s’han saldat amb 5.363 expedients de la Inspecció de Treball, la qual cosa suposa gairebé un 4% d’increment pel que fa als sis mesos anteriors. A més, el balanç de l’ministeri destaca que s’han imposat infraccions a el 18,3% de les empreses inspeccionades. En total, les infraccions reclamades a les empreses ascendeixen a 1,26 milions d’euros (1,15 milions per expedients sobre temps de treball i 113.000 pel registre de jornada).

Així mateix, el ministeri ha anunciat que el 2020, la Inspecció de Treball posarà en marxa, en coordinació amb les comunitats autònomes una campanya específica de control de l’registre de jornada.

Dubtes entre els empresaris

La generalització de l’registre horari suscitar moltes consultes per part dels empresaris i discussions sobre com implantar-lo en la pràctica. El primer element per decidir és el sistema de registre, que s’ha de negociar amb els treballadors. Tot i que les empreses només estan obligades a recollir l’hora en què comença i acaba la jornada diària de tots els seus empleats, una de les qüestions més controvertides ha estat també com computar les pauses per estirar les cames o fumar. Aquest tipus d’aclariments s’han d’acordar amb els treballadors i traslladar-se a l’conveni col·lectiu.

La norma estableix que tota la informació sobre la comptabilitat de la jornada diària es conservi durant quatre anys i “ha d’estar i romandre físicament” a cada centre de treball o ser accessible des d’allà. Davant el desconcert de les primeres setmanes, Treball va assegurar que serien benèvols en els primers compassos de l’aplicació de la llei. Ja fa temps que aquesta màniga ampla va acabar. ”

Font: La Vanguardia